Newton Energy NR: La tercera llei de Newton o "el lado oscuro"...

Fa dies que provo unes Newton Energy NR.

Vaig per endavant, avisant que no son minimalistes, per motius evidents que després explicaré. Faig aquest apunt per que he vist en alguna aportació virtual que se les classifica de "minimalistes" (http://www.runnea.com/zapatillas-running/newton/energy-nr/596/) i crec que quan argumenti les seves particularitats, molts arribarem a la mateixa conclusió, que no son el mateix.

El fet que aquestes espardenyes les trobeu esmentades a blocs, tendes o altre entorns virtuals relacionades amb el mon de minimalisme, sense dir que ho son, entenc que és degut a que son un tipus de calçat que predisposa a endinsar-nos en la correcta tècnica de córrer (sense talonar) i per tant amb un teòric, entre altres, objectiu similar al del barefoot.

Tanmateix és evident que no parlem del mateix concepte, en primer lloc per que parlem d'una sola de 23mm contra per exemple unes Bare Acces que tenen 13mm. Això encara es fa més evident quan trepitges un camí de terra, on sense gaire dificultats, amb les Bare Acces ets conscient del que hi ha i en canvi amb les Newton estàs totalment aïllat, d'aquí la segona diferencia per no qualificar-les de barefoot, la propocepció, amb les Newton no trobareu el tacte evident de com trepitges i sobre què i que si trobeu amb unes minimalistes autentiques. Jo les he fet servir sense plantilles, cap problema i son practicament planes, doncs tenen un drop de 3mm, mentre que amb plantilles estem sobre les 6mm de drop.

Altres característiques que no la qualifiquen com minimalista és la seva flexibilitat. Tot i que ho son, ni molt menys les pots doblegar com si pots fer amb unes Merrel trail glove o un Inov Trailroc 245.

Abans de parlar, quines son les seves particularitats que ens ajuden a millorar la tecnica, dir que: son molt còmodes, tenen la part davantera prou ample i pesen relativament poc, parlem de 255 grams que per ser una esperdenya de transició no està malament. Les Merrel Ascend Glove parlen de 250 grams (http://www.zapatillas-minimalistas.com/es/home/203-merrell-ascend-glove.html)

Si mireu la planta veureu que hi ha quatre peces negres perpendiculars a la planta del peu, es a dir en el sentit dels dits i a la zona de l'avantpeu que tenen com objectiu impulsar cap endavant en el moment de la petjada, com? doncs molt sencill, la part davantera de l'esperdenya te una forma que propicia (per la seva forma) que un cop impactem amb la part mitjana-davantera, no talonem, però a més a més, aquestes peces negres estan montades sobre un camara d'aire de tal manera que quan impactem es contrauen i quan aixequem aquestes s'alliberen afavorin junt a la forma de l'esperdenya que "s'impulsi" per fer el pas i aquest efecte el qualifiquen com l'efecte de l'acció-reacció basat, segons ells en la tercera llei de Newton. Bé, és veritat, que quan et concentre en la trapitjada entre la part mitjana-davantera aquesta percepció de impedir talonar es fa més evident. En cap moment ells parlan que la seva tècnica per millorar la trepitjada sigui com a consequència de la percepció de trepitjar amb el taló, si no que es basen en aquesta facilitat que dona el propi disseny i les caracteristiques esmentades de la tercera llei de Newton.

La meva opinió, molt personal i humilt, és que es tracta d'una esperdenya de transició i que afavoreix a no talonar, però que no te res a veure amb les sensacions que es poden tenir amb unes minimalistes i tampoc li veig el sentit de la transició cap al barefoot, excepte que si ens acostumem a la tècnica correcta, si que desenvoluparem teoricament la musculatura suficient per que quan pasem el minimalisme evitem lessions. Newton parla, que per fer servir aquestes esperdenyes cal una transició...no se, poder com jo ja faig servir minimalites, no he trobat aquesta sensació de sobrecàrrega que pots tenir en unes minimalistes, per això la meva opinió seria que si vols acabar corren amb minimalietes, busquis unes esperdenyes de transició, amb més sola, però que t'oblidis d'aquestes esperdenyes.

Penso que per les seves característiques, son per aquells que no siguin tan puristes del barefoot, una bona alternativa per anar canviant de model en funció de la sobrecàrrega o dels dies que surtis a córrer i fer servir les Newton per canviar d'estil i descansar muscularment de les barefoot...ara be, això es jugar amb "el lado oscuro" i ja sabeu el que li va passar al de negra.

Per part meva, les sensacions no son com per tornar a repetir...

21 de Juny de 1997: Ell ho representa tot.

Si. Ell ho representa tot. Tot allò que hem viscut i que ha marcat les nostres vides. Ensurts, lluita, paciència mútua, esforç, aixecar-se de nou, una segona vida... pensar en aquells estimats que varen compartir amb nosaltres aquell dia i que avui no hi son. Pensar què haurien gaudit, veien el que ell ens dona.

18 anys compartits, dia a dia, amb tot el que comporta i amb tot el que aporta.

Hagués estat fàcil en algunes de les pedres del camí, dividir els nostres... però fins les hores, decidim seguir endavant, pasem per sobre, pel costat ens donem la mà i seguim construint un dia més a través del nostre present, cap al nostre futur.

Ell ho representa tot.

No cal celebracions extraordinaries, tan sols un petit instant pel record i veure com si fos una pel.licula que es rebobina cap aquell 21 de Juny, tot allò que ell representa.

Per tots els que hi som d'alguna manera aquí o allí, els que fa 18 anys hi eren i els que s'han afegit pel camí, tots formeu part d'aquest trencaclosques. Ja tinc la peça del mig...

Per nosaltres sigui el que sigui i el que vingui, intentarem anar sumant (amor, experiències, esforç, alegries, tristeses...) per que ell ens uneix i ens recorda a cada instant, que ell ho representat tot.

Eleccions municipals d'Ullastrell: Argumentaris de la feina feta (1a part)

Quan estàs al cap davant d'una organització, comunitat, ciutat, poble, nació... per mi la veritable dificultat, és decidir. Tu pots escoltar, pensar, intentar ser just, ètic, però al final saps que les teves decisions han d'estar orientades a uns valors i sobretot mirant pel bé comú. Això implica, prendre decisions que de forma personal, algú no li agradaran o es pot sentir maltractat o perjudicat. Aquí rao la complexitat, prendre decisions en funció del interès de la majoria de integrants d'aquest grup. Tot el resta, si ets un bon gestor, treballador, sincer i fas servir la lògica és relativament fàcil... :) heu vist que fàcil?.

Si. En realitat no és tant fàcil com sembla.

Ja ha començat la campanya a les eleccions municipals i si totes les altres son importants, aquesta encara ho és més per la proximitat i en conseqüència per que les decisions de l'equip de govern que surti escollit, no tant sols condicionarà la seva forma de fer si no fins i tot el futur més immediat.

Mitjançant les seves decisions, es projectarà el futur del poble. Possiblement per aquest motiu, els pobles sovint trien els seus alcaldes i regidors en funció de les seves decisions i formes de fer, en comptes del partit a qui representen i encara que aquestes properes eleccions el color sigui important, com a vilatans, desenganyem-nos continuem pensant amb la perspectiva de proximitat i més a un poble com Ullastrell on s'han de prendre en els propers 4 anys decisions molt importants pel futur desenvolupament del poble i el seu entorn.

A la pre-campanya, ja han començat a córrer suposicions e informacions, que pels que no seguim l'actualitat de prop en el dia a dia, ens poden fer dubtar de la gestió portada a terme per l'actual equip de govern en el transcurs dels darrers 4 anys.

Ja fa 8 anys que visc a Ullastrell i he viscut dues legislatures i dues formes de governar i gestionar molt diferent. 

No parlaré de la forma de fer d'altres governs anteriors, si no del que he viscut els darrers 4 anys. 

He vist com s'apropaven a diferents zones del poble per parlar amb els veïns i tenir impressions més properes, es a dir han sortit al carrer. 

S'ha organitzat fires i actes de tota mena per promocionar el poble i els seus productes.

S'ha sanejat l'economia sense establir negocis de dubtós benefici vers la salut dels veïns (penso en les intal.lacions de tractament de terres contaminants).

S'ha gestionat d'una forma més arbitraria i llei amb mà els llocs de treball públics i municipals.

He vist transformat el meu entorn amb nous camins, noves senyalitzacions i millores en els nostres carrers.

He vist com s'acababa una escola.

He vist com es transformava de mica en mica el mobiliari urbà, com es recuperaven festes i tradicions, com s'ha promogut les entitats dels pobles i s'ha gestionat les activitats com la festa major sempre pensant en la despesa pública i sobretot que aquestes siguin viables i com a mínim autofinanciades... i es que no pot ser d'un altre manera. 

Els ajuntaments del nostre entorn més proper i no tant estan hipotecats per molts anys per gestions irresponsables i somia truites esperant viure de subvencions i generant projectes inviables... no se, penso per exemple en un camp de futbol de gespa amb un manteniment brutal, un poliesportiu amb piscina coberta i climatitzada, mentre centres esportius historics de ciutats veines se les veuen i desitgen per fer front a les despeses diaries en un moment en que les families eviten despeses "superflues" o estan pagant les inversions desproporcionades a la realitat, dutes a terme en époques que totes ponien i que ara els estan ofegant financerament.

Alguns han tingut que veure venir una crisi, però tenir-ho clar... així ens va, així ens anat.

Jo ho he vist així... però clar, hi ha rumors, papers per les bústies, revistes, butlletins i un cal informar-se per tenir clar que allò que li ha semblat, no tant sols ha estat fum.

El primer rumor que vaig sentir, anaven relacionats amb el sou de l'alcalde en referència que era d'uns 30 i pico mil euros. A mi sincerament, no és quelcom que m'interessi gaire, a no ser que la gestió sigui mediocre o el sou es dispari en valors desproporcionats, però clar si que em preocupa que el comentari estigui distorsiona't, més que res per que em fot que m'intentin manipular.

Segons el Joan Ballbé dit davant de més persones, el seu sou son 29.000€ bruts/anuals, el mateix sou, que ja es va fer públic fa quatre anys i que ja cobrava l'antinc alcalde... ara be a la gestió, cal sumar-hi 15.000€ (bruts) de la 1a tinent alcalde. L'argument d'aquest segon sou, és que administrativament s'ha tingut que fer molta feina, amb la conseqüent contractació d'una adminitrativa o be aprofitant l'equip de govern que va permetre la governabilitat, oferir un segon sou a la tinent alcalde per treballar mitja jornada. En fi, això és un criteri a jutjar molt subjectiu. Es fa dificil opinar, per que per fer-ho hauria de tenir en mà una auditoria del que s'ha fet i en que s'ha invertit el temps i com no ho faré, ho dono per bo (oportunitat de la confiança)... fins que no es demostri el contrari amb fets, no paraules.

El segon comentari que vaig veure circular era respecte el clavegueram i l’IBI i es va tornar a demanar explicacions. El Joan, va fer arribar el següent escrit:

Adjunto el resum del que interessa i fa referencia aquí:
 

TAXA CLAVAGUERA

Pregunta: És un impost innecessari i de nova creació?. Més carrega fiscal?

-          És una taxa que es va crear al 2012, amb un import de 10 €/habitatge, que ens permet recaptar uns 7500 €/any

-          La situació de la xarxa de sanejament a Ullastrell és deplorable, amb una inversió mínima durant molts i molts anys.

-          S’ha redactat un Pla de sanejament on es detecten incidències o resoldre i que cal planificar a mig termini. A algunes d’elles ja s’hi ha pogut actuar

-          Els números són: s’hauran ingressat uns 22.500 € en 3 anys i se n’hauran invertit gairebé 80.000 €.

-          A banda de la planificació, durant aquests 4 anys, s’ha invertit:

o   20.000 € a millorar l’estació de bombeig de la zona de la peça

o   24.000 € a solucionar problemes greus de clavegueram a ca n’Amat

o   8.000 € a fer un nou tram de col·lector a la zona verda de ca n’Amat

o   18.000 € a solucionar problemes greus en el torrent del comú

o   + de 5.000 € amb extracció d’aigües residuals en pous malmesos

o   + de 3.000 € en refer pous o trams malmesos de la xarxa

IMPOST DE BENS IMMOBLES

Pregunta: S'ha apujat l’IBI? És molt alt?


-          Fa 4 anys, l’alternativa era una planta de terres. La previsió d’ingressos era d’uns 400.000 €/any. Els ingressos actuals d’IBI són uns 650.000  €. És obvi que amb la planta, podria haver-hi una reducció de l’IBI, però també és veritat que hi havia un ritme de despesa que la planta hagués suposat normalitzar la situació

-          Actualment els resultats dels exercicis són positius, així que podem dir que la situació és estable i podem garantir una estabilitat econòmica, sense planta i amb un IBI que té un coeficient municipal més baix que fa 4 anys

-          En el període 2007-2011 va pujar més d’un 22%, i en el 2011-2015 ha baixat un 1%

(...)


Segur que l'equip de govern actual, ha tingut errors, però fins les hores i des de que jo visc a Ullastrell, crec és el millor govern que hem tingut i ara amb les noves persones que s'han incorporat, penso que la continuïtat amb la forma de fer, com a mínim està garantida i això per mi, és molt important.

Ser com treballaven els que hi havien abans, ser com porten la campanya els que estan a l'oposició i ser que han fet els que han estat aquests darrers anys... jo hi confio, jo hi he confiat.

Salut i seguirem...

Estic fins les pilotes de #lacaixa i el que representa...

Tot comença quan fa uns dies vaig generar el següent twitter:

"m'agradaria més opinions... https://www.triodos #triodos #bancaèticaisostenible estic fins les pilotes de #lacaixa i el que representa"

Per la tarda rebo el següent twitter:

"@xavieraloy Lamentem el que indiques. Si envies més info i les teves dades per DM, remitirem el cas a l´oficina per al seu coneixement ^MG"

La Caixa sempre m'ha cobrat comissió per qualsevol transferencia que realitzi jo per internet a una altre entitat, mentre que altres entitats com per exemple ING no cobren aquesta comissió. Valgui la pena dir que no tant sols hi tenim les dues nòmines (petites però hi son), tenim algun diner per no quedar al descobert a la primera de canvi (acció que portem a terme com a responsables que som amb el sacrifici que comporta i sobretot per que no et cobrin els corresponents interessos en cas que passi), així com una petita compte d'estalvi que ens varen "recomanar" per evitar comissions de manteniment. Això de per si, ja em sembla prou argumentari per explicar per que estic fins les pilotes, però puc seguir. 

La meva àvia, per mal servei del BBVA va canviar d'entitat i per un tema pràctic va posar la seva llibreta conjuntament a la mateixa entitat on som nosaltres. Com a "favor" segons ells, ens donaven una llibreta sense manteniment el primer any. Passat el primer any, hem fan passar per la oficina i hem diuen que aquesta llibreta ha d'anar vinculada algun tipus de llibreta d'estalvi, producte d'estalvi, assegurança, doncs pel contrari hauran d'aplicar el corresponent manteniment, es veritat que m'ofereixen una compte corrent per evitar el manteniment, però crec que és de calaix que una persona de 87 anys una compte corrent li serveix de ben poc... miserables, però que no veieu el que cobra. Fins a data d'avui no li cobren cap manteniment, en part per que els vaig tenir que "fer reflexionar" que tenint en compte que comparteix llibreta amb mi i tenint en compte les nostres condicions (ho tenim tot domiciliat i tots els rebuts ens els  cobren a través de la Caixa) creia una mica abusiu el que plantejava.

Fins aquí, jo crec que ja queda prou argumentat... però seguim.

Jo sempre he estat relativament orgullós que una entitat com la Caixa, fos catalana... ho se, digueu-me il.lús, ara bé no ajuda gens per la meva part vinculant emotiva amb dita entitat, quan noticies com l'adjunta vinculen al Sr Fainé amb la seva emotiva espanyolitat inseparable... en aquest punt quan les coses estan tant clares i el seu màxim representant no te cap mena de inquietud en posar-se en aquest tipus de "situacions", emfatitza que estigui de la La Caixa fins les pilotes pel que representa i ja tant m'ha fot que el banc sigui espanyol o holandès.

Vaig tenir que canviar de tarja de crèdit per no tenir que pagar manteniment de la tarja, bé fins aquí teòricament cap problema ja que el servei és el mateix, però clar al final penses quan t'assabentes que altres entitats no cobren cap mena de manteniment per la mateixa tarja del per que m'haig de molestar jo a fer canvis? Per que no assumeixen ells aquesta despesa com un servei més?. L'argument de que no poden assumir aquestes despeses de tots els seus clients em sulfura quan m'assabento que altres entitats (ING un altre cop) et paguen per domiciliar rebuts a la seva entitat?

Per cert no m'extendré gaire en que inverteixen els seus diners, ara be que tinguin en plantilla una filla del rei d'Espanya que ara a sobre estat imputada en tot el sidral que tots coneixem o que el Sr Rato ha estat relacionat directa o indirectament amb aquesta entitat...  continua inflant-me les pilotes del que la Caixa representa i podríem sumar la suposada trobada del Sr Fainé amb el Rei d'Espanya per clarificar la seva suposada lleialtat a la corona en cas d'una hipotètica secessió de Catalunya, ect, ect...i si això no és veritat ha sortit els mitjans de comunicació, ja que és molesta en altres situacions també es podria molestar a desmentir-ho. No li cal oi? Doncs això... el que la Caixa representa.

Crec que ja està prou argumentat. La veritat es que si segueixo aquesta entitat, és en primer lloc per la vinculació hipotecaria que hi tinc i en segon lloc per dos empleats (un d'ells ja s'ha retirat) de l'oficina que vaig i per les seves formes no acadèmiques i comercials, si no de pura educació i respecte entre persones, que m'han demostrat les diverses vegades que he anat. En fi, de moment per pur interès, ara bé com a client com a mínim tinc dret a manifestar el que sento, només faltaria.

Tinc més exemples de especulació relacionada amb assegurances i altres però crec que no  cal seguir argumentant el meu twitter.

Vaig per endavant que la meva crida d'opinions vers Triodos no va tenir la resposta que esperava, així que seguiré investigant sobre la suposada Banca Sostenible, tanmateix vist com es comporten les entitats tradicionals, si tot el servei que m'han de donar, és una resposta immediata mitjançant twitter, penso que poder val la pena intentar una aposta diferent, dins les possibilitats que els humils tenim a les nostres mans.

L'allibarement energètic, emmascarat en el país que vivim per un monopoli controlat per una única distribuïdora i un govern que ho permet descaradament, de mica en mica i gràcies a la crisis ha fet perdre la por dels usuaris i molts ja ens hem decidit a buscar altres alternatives que et donin un millor servei i que l'atracament no sigui tant emmascarat (Factor Energia, Som energia...), poder arribat el moment de  fer el mateix amb les entitats bancaries i perdre la por de que t'estant fent un favor "guardant els teus diners". Espero que algun dia... les meves pilotes estiguin també més alliberades i almenys si segueixo sent enganyat, que la meva consciencia, poder enganyada, estigui més tranquil·la pensant que aquells que administren els meus diners ho fan d'una forma més social.

Diari d'un pare esportista d'anar per casa: Cursa del Bolet (La clàssica)

No ser perquè, sempre poso la cursa del Bolet com a referència de l'inici de la temporada, i dic no ser perquè, perquè a més a més de fer-se al dia de Sant Esteve en realitat els quilets post festes de nadal crec que en general sempre s'agafen des de Sant Esteve a Reis :) però en fi que sempre serveix de referència personal i més aquest final de 2014 on acaba d'arribar l'Otger... i això vol dir fer menys esport, encara que a la Núria sempre li sembla que en faig molt :))))) (tinc molta sort amb la Núria... sempre m'ha deixat fer el que he volgut) i la veritat es que tot queda en un segon pla davant aquesta coseta tan guapa.

Tanmateix els que ens agrada fer esport i gaudir de córrer, sempre tens ganes de calçar-te unes bambes, uns pantalons, posar camí pel mig i de tant en tant alguna cursilla i si a sobre el temps (sempre quelcom allí present pels corredors :))) ) t'acompanya, millor que millor.

En fi, que aquest any no les tenia totes a la cursa del Bolet. Per cert... fantàstica la cursa en la seva 35a edició i la 14a memorial Robert Colilles. La ja clàssica, fa un parell d'anys que s'acabat de rodonir i ser perfecte des de que el grup de muntanya d'Ullastrell l'agafat, tot sigui dit recolzat per l'ajuntament, que això pels organitzadors de qualsevol cosa sempre ens acompanya i molt per que les coses sortint del tot rodó i et motivin a continuar un any més, en contra d'aquells ajuntaments que posen traves per tot o ni tant sols fan el mínim esforç per que tot els "bufa" o fa mandra. Així que un "aplaus" pel regidor d'esports! OOOLEEEE PUTXU!

En referència al circuit, evidentment la part principal és el Bolet però a l'edició anterior ja varen fer algun canvi important. Ara es surt del C/ de la Serra, davant l'ajuntament i això ajuda, doncs abans es sortia de les pistes i els primers 700 metres eren terribles, doncs enfilaves un carrer amb un parell de collons. En fi que aquesta sortida molt planera et dona l'oportunitat d'encarar el primer quilometre i mig en pla, per començar a baixar i arribar sobre el quilòmetre tres en baixada. Si fins aquí t'has emocionat, arriba la botifarra i comences a suar els torrons de valent i es que al quilòmetre 3,5 comença dos quilòmetres de pujada per llavors ja encarar el darrer mig quilòmetre en lleuger pla. Evidentment és una cursa molt ràpida... els cinc primers per sota de 21 minuts : (

Un dia vaig llegir al bloc del Xavier Bonastre (el segueixo, m'hi sento identificat... en tot menys en ser vegetarià :))) ) que mirar els temps sempre et serveix com a repte personal i particular per motivar-te una mica... i es veritat, els que en portem unes quantes a les cames, mirar el temps personal per exemple respecta l'edició anterior et serveix per saber com estàs :))))) mira un consol com un altre. 

Doncs mira aquesta edició 27:37, parcial per quilòmetre 4:37, quan al 2013 vaig fer 27:52... 15 segons menys. Perfecte!. Súper content!

Aquest any vaig córrer amb les INOV8 245, perfectes per aquest tipus de terreny.

M'he apuntat a la mitja de Terrassa. Si tot va be, serà la propera cursa. Una mica canguelo... l'any passat, crec que vaig patir una baixada de sucre i el darrer quilòmetre ho vaig passar malament de debò. Aquest any porto quelcom menys de quilòmetres o sigui que serem ultra conservadors, si al final hi vaig.

Si tenim sol, per que no aprofitar-ho. Instal.lació fotovoltaica per autoconsum.

El passat 7 de novembre, a casa vàrem instal·lar un petita instal·lació fotovoltaica.

Tot i que l’inversor pot arribar a generar 1,5 kWp, nosaltres si tot fos favorable n’arribaríem a generar 1,2 kWp ja que tenim 5 plaques de les quals cada una pot arribar a generar uns 250 kWp.

De que depèn si fa sol que tinguem la totalitat de la potencia que la instal·lació pot generar?. Doncs de varis factors entre ells la inclinació de les plaques i l’orientació.

Les característiques ideals per treure el màxim rendiment seria que les plaques estiguessin orientades al Sud i que la inclinació de les plaques sobre el pla on estan ubicades aproximadament a de ser d’uns  20 a 30 graus. 

Tanmateix quan vaig decidir fer la inversió (uns 3.000€) no vaig pensar en si treuria el 100% de rendiment i ni molt menys en l’amortització, senzillament vaig pensar que som un país amb moltes hores de sol i era totalment il·lògic no aprofitar-ho… diguem que ha estat entre un capritx-curiositat i una demanda lògica d’aprofitar una font com és la solar per generar la nostra pròpia electricitat, be una part del propi consum, d’aquí surt el concepte autoconsum.

Quan parlem d’una instal·lació fotovoltaica per autoconsum, estem diem que tot allò que generem ho consumirem, no vendrem a la distribuïdora i en aquest cas no acumularem, es a dir l’energia que generem o la consumim o la perdem.

Actualment hi ha varis maneres de legalitzar una instal·lació fotovoltaica, però això ja en parlarem en un altre moment, ara el que vull insistir es la importància de consumir tot el que generem i sobretot tenir un sistema que no deixi injectar a xarxa, és a dir allò que generem i no consumim no acabi injectant-se a la xarxa (no està permés). 

La instal·lació fotovoltaica que hem instal·lat es regula a través d’un aparell que és diu CDP, de la companyia catalana Circutor SA. De forma senzilla aquest equip visualitza l’energia generada amb les plaques, l’energia que estem consumint a casa i l’energia que subministra la instal·lació a través de la companyia distribuïdora. Si generem, més del que consumim, el CDP envia una ordre al inversor (l’equip que transforma la corrent continua procedent de les plaques en energia alterna, la necessària per alimentar els equips de casa) per que generi just el que consumim o necessitem. Si consumim més del que generem amb les plaques, la resta d’energia necessària la subministra la distribuïdora.

Tota la instal·lació la va fer l’Esteve Palet de instal·lacions elèctriques Esteve Palet de Ullastrell. Una instal·lació fotovoltaica requereix que sigui instal·lada i manipulada per una persona acostumada a treballar a la teulada doncs a part de l’evident perill que comporta treballar-hi, la persona que fa la instal·lació ha d’estar acostumada aquests tipus de treball, per evitar no tant sols problemes de mala connexió si no de forats mal tapats (goteres).

Felicitació de Nadal

I comença l’any on la incertesa es tant gran com el resultat a final d’aquest. 

Excepte els mes pessimistes, sempre l’iniciem pensant en el que farem o canviarem i a mesura que passa, alguns aconsegueixen portar a terme els seus somnis, els seus projectes, les seves idees que feia anys estaven planejant… d’altres els sorprèn algun contratemps i si al final se’n surten, arriba el final d’aquest i pensa “si algú m’hagués dit que aquest any em passaria això li hagués dit que estava boig”.

 

Això ho podem extrapolar no tant sols a la pròpia pell si no a tots aquells que ens envolten. És així de sorprenen la vida i fins i tot te un punt, que la fa més interessant i que ens convida a fugir de la monotonia… clar sempre vist des del punt de vista que tot el que deixem darrera és positiu.

 

Els anys passen ràpid, molt ràpid, però a l’hora de passar comptes i donar pas a la memòria ens adonem que tot i la sensació que s’escapa el temps, l’any que acabem de passar ens ha donat l’oportunitat de viure de tot i molt. Petits, mitjans i grans esdeveniments, que com altres anys ja us he dit, formen part de les peces del nostre propi trencaclosques. Recordeu?. La nostra vida és un trencaclosques i cada un dels esdeveniments importants de la nostra vida, li donen forma amb una amplia gamma de colors, grisos i altres detalls que acaben reflectint el que som… penseu sempre en colors.

 

Poc imaginaven (La Núria i jo) que aquest any 2014, quedaria tant plenament il·luminat.

 

De per si, si en algun moment penso que a vegades peco de pessimista, quan comença l’any sóc dels que sempre pensa en positiu, ara be, a l’inici del 2014 em vaig, ens vam, quedar immensament curts.

 

Aquest any a casa nostra, els ulls dels nostres estimats que ja no hi son, també s’il·luminaran veient allò que a partir del 12 de novembre envolta cada una de les nostres accions i pensaments.

 

A partir d’ara, tot el que projectem estarà pensat i dedicat a ell… així fins la fi dels nostres dies.

 

Es fa difícil pensar en aquestes circumstancies, en quelcom que no estigui ple d’esperança i alegria. Malauradament, algú tot i això, estarà passant per un mal moment i en ell espero que almenys una petita estel de les que il·luminen casa nostra, li arribi i li doni llum, per veure des del present aquest futur incert, també ple d’esperança i vist el que ens ha passat, dir-li que malgrat la foscor... el sol sempre torna sortir per fer-nos somriure.

 

Bon Nadal i feliç any nou.