I comença l’any on la incertesa es tant gran com el resultat a final d’aquest.
Excepte
els mes pessimistes, sempre l’iniciem pensant en el que farem o
canviarem i a mesura que passa, alguns aconsegueixen portar a terme els
seus somnis, els seus projectes, les seves idees que feia anys estaven
planejant… d’altres els sorprèn algun contratemps i si al final se’n
surten, arriba el final d’aquest i pensa “si algú m’hagués dit que
aquest any em passaria això li hagués dit que estava boig”.
Això
ho podem extrapolar no tant sols a la pròpia pell si no a tots aquells
que ens envolten. És així de sorprenen la vida i fins i tot te un punt,
que la fa més interessant i que ens convida a fugir de la monotonia…
clar sempre vist des del punt de vista que tot el que deixem darrera és
positiu.
Els anys passen ràpid,
molt ràpid, però a l’hora de passar comptes i donar pas a la memòria ens
adonem que tot i la sensació que s’escapa el temps, l’any que acabem de
passar ens ha donat l’oportunitat de viure de tot i molt. Petits,
mitjans i grans esdeveniments, que com altres anys ja us he dit, formen
part de les peces del nostre propi trencaclosques. Recordeu?. La nostra
vida és un trencaclosques i cada un dels esdeveniments importants de la
nostra vida, li donen forma amb una amplia gamma de colors, grisos i
altres detalls que acaben reflectint el que som… penseu sempre en
colors.
Poc imaginaven (La Núria i jo) que aquest any 2014, quedaria tant plenament il·luminat.
De
per si, si en algun moment penso que a vegades peco de pessimista, quan
comença l’any sóc dels que sempre pensa en positiu, ara be, a l’inici
del 2014 em vaig, ens vam, quedar immensament curts.
Aquest
any a casa nostra, els ulls dels nostres estimats que ja no hi son,
també s’il·luminaran veient allò que a partir del 12 de novembre envolta
cada una de les nostres accions i pensaments.
A partir d’ara, tot el que projectem estarà pensat i dedicat a ell… així fins la fi dels nostres dies.
Es
fa difícil pensar en aquestes circumstancies, en quelcom que no estigui
ple d’esperança i alegria. Malauradament, algú tot i això, estarà
passant per un mal moment i en ell espero que almenys una petita estel
de les que il·luminen casa nostra, li arribi i li doni llum, per veure
des del present aquest futur incert, també ple d’esperança i vist el que
ens ha passat, dir-li que malgrat la foscor... el sol sempre torna
sortir per fer-nos somriure.
Bon Nadal i feliç any nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada