dissabte, 20 de desembre del 2014

Felicitació de Nadal

I comença l’any on la incertesa es tant gran com el resultat a final d’aquest. 

Excepte els mes pessimistes, sempre l’iniciem pensant en el que farem o canviarem i a mesura que passa, alguns aconsegueixen portar a terme els seus somnis, els seus projectes, les seves idees que feia anys estaven planejant… d’altres els sorprèn algun contratemps i si al final se’n surten, arriba el final d’aquest i pensa “si algú m’hagués dit que aquest any em passaria això li hagués dit que estava boig”.
 
Això ho podem extrapolar no tant sols a la pròpia pell si no a tots aquells que ens envolten. És així de sorprenen la vida i fins i tot te un punt, que la fa més interessant i que ens convida a fugir de la monotonia… clar sempre vist des del punt de vista que tot el que deixem darrera és positiu.
 
Els anys passen ràpid, molt ràpid, però a l’hora de passar comptes i donar pas a la memòria ens adonem que tot i la sensació que s’escapa el temps, l’any que acabem de passar ens ha donat l’oportunitat de viure de tot i molt. Petits, mitjans i grans esdeveniments, que com altres anys ja us he dit, formen part de les peces del nostre propi trencaclosques. Recordeu?. La nostra vida és un trencaclosques i cada un dels esdeveniments importants de la nostra vida, li donen forma amb una amplia gamma de colors, grisos i altres detalls que acaben reflectint el que som… penseu sempre en colors.
 
Poc imaginaven (La Núria i jo) que aquest any 2014, quedaria tant plenament il·luminat.
 
De per si, si en algun moment penso que a vegades peco de pessimista, quan comença l’any sóc dels que sempre pensa en positiu, ara be, a l’inici del 2014 em vaig, ens vam, quedar immensament curts.
 
Aquest any a casa nostra, els ulls dels nostres estimats que ja no hi son, també s’il·luminaran veient allò que a partir del 12 de novembre envolta cada una de les nostres accions i pensaments.
 
A partir d’ara, tot el que projectem estarà pensat i dedicat a ell… així fins la fi dels nostres dies.
 
Es fa difícil pensar en aquestes circumstancies, en quelcom que no estigui ple d’esperança i alegria. Malauradament, algú tot i això, estarà passant per un mal moment i en ell espero que almenys una petita estel de les que il·luminen casa nostra, li arribi i li doni llum, per veure des del present aquest futur incert, també ple d’esperança i vist el que ens ha passat, dir-li que malgrat la foscor... el sol sempre torna sortir per fer-nos somriure.
 
Bon Nadal i feliç any nou.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada