crear, crear, crear...

M'encanta les fotografies amb ombres. No tinc gaire recorregut en aquest món, però diuen que les primeres referències et marquen.

Hi ha dos fotògrafs que m'agraden molt, per com juguen amb les ombres i com d'una simple imatge n'expliquen una història. En Joan Vendrell i en Jota Barros.

En Joan és més de carrer. En Jota tot i que també es declara purament "callajero" edita moltes fotografies d'interiors.

Ara estic escrivint, mentre escolto Sasha Sloan i el seu èxit "Dancing with your ghost" (ballant amb el teu fantasma). I perquè poso això si parlava de fotografia?. Es que m'agrada que les coses siguin així. Dins de la meva "extremadament" pulcritud i ordre, a l'hora de "crear" no sóc ni molt menys un perfeccionista. Al meu amic Manel, és posa negre. : ) M'agrada explicar coses, crear histories, però com en les fotografies, si m'haig de passar hores perfeccionant aquell text o imatge, m'avorreix. Poder si que hauria de cercar un entremig. Segurament que "crear" i "polir" són germans i tot el resta és un crim, però sóc així. L'amic Carles un dia parlant de la meva novel·la "Quan els carrers callen" em deia que no parés d'escriure, que el més important era escriure i crear...bé, vàrem parlar de moltes altres coses de la novel·la, però si em vaig sentir còmode segurament era perquè el "missatge" més important, encaixava en com veig en general les coses.Tot necessita un mínim, però a partir de aquí, necessito cercar un altre cosa que em motivi. Seguir remenant la "troca"...no va en mi.

Veure aquesta fotografia, mentre escoltes una cançó que transmeti quelcom, és brutal. Ara estic escoltant Sam Smith i el seu tema "How Do you sleep? (Com dorms?). No tinc ni idea de que va... ara tinc curiositat poder intento traduir-la. Però ja m'estic imaginant una història...

Una noia està mirant el seu noi com dorm al llit. Ella ja s'ha vestit. Té altres prioritats a la vida i mentre el mira, s'acomiada en silenci. S'acosta al sofà, agafa la motxilla i el "trípode" i surt de casa. Fa una mica d'aire, és matí, acaba de sortir el sol, aixeca la cara, respira fons i comença a somriure mentre córrer, córrer... lluny, sense mirar cap el que deixa darrera.