No ha estat un bon any i no parlo de xifres,
de feina, de política… parlo a nivell personal d’una persona estimada
que ja no estarà a la taula la nit de Nadal i cap d’any, parlo d’un altre
persona estimada que va tenir un accident i encara lluita per tornar a
somriure. Parlo de dues persones estimades que no viuran el fi d’any com
ho haguessin desitjat.
En aquestes circumstancies es fa difícil
parlar de somnis, projectes i altres temes que no siguin els més elementals:
la vida, l’enyorança, els anys, certa tristesa, records…
Feia temps que no es feia tant complicat
enviar aquesta felicitació personalitzada que precisament va tenir origen
en una etapa de la meva vida que junt amb la Núria, la meva estimada parella,
varem viure intensament i que per sort, en part varem superar, dic en part
per que quan passes experiències importants sempre deixen empremta.
Fa uns dies em deia el tiet més o menys,
"que curiós el esser humà, com sempre en els veritables moments durs
de la vida, troba recursos per tirar endavant i adaptar-se com pot vers
allò que creiem mai ens passaria, allò que no haguéssim somiat mai en el
pitjor dels nostres malsons i que fins i tot quan creus que més avall ja
no pots caure, fins i tot amb això ens equivoquem i més avall podem caure".
Si és així, aquest any la meva felicitació
de Nadal ha de tenir una mica de tristesa, per que la vida també te moments
tristos i no val tapar-ho amb “apa alegria, festa, oblidem les penes…”
no, les penes també formen part de la nostra vida i si, ens reunirem i
mirarem cap endavant, però acomiadarem el 2014 amb algunes cadires buides...
Aquest any serà un any de conviccions,
si de conviccions. Si el 2013 va ser un any que prometia ser du, encara
ho ha estat més gràcies a la intransigència d’aquells que es creuen amb
el dret de decidir pels altres, que amenacen amb les seves accions i les
seves mentides, que juguen amb el futur dels infants i volen fer de la
història una historieta, com si no hagués passat res, com si el passat
fos quelcom que s’ha d’oblidar, com si els morts no tinguessin dret a
ser recordats i com si la seva vida deixada pel be de tots no hagués tingut
cap mena de valor. Vergonya els hauria de fer de posar en dubta aquelles
persones que varen deixar la seva vida per la seva llibertat, la de la
seva família i la del seu poble. Miserables els que jutgen i tenen la prepotència
de decidir el destí d’un poble que ha estat 300 anys recordant dia a dia
que han estat vençuts i després de 300 anys encara han de sentir-se que
no tenen dret a parlar, ni tan sols opinar sobre el seu destí.
Aquest any serà un any de conviccions
i ara ja no tan sols parlo de llibertats, parlo de responsabilitat, la
que cada un ens pertoca en el lloc de treball, a la nostra família, a els
nostres barris i pobles tirar endavant, pensar en allò que tenim i en allò
que ja no tindrem mai més per saber de on venim però per pensar cap a on
hem d’anar. Som un poble que estem acostumats a tornar-nos aixecar, a
no perdre l’esperança, a tornar-ho a provar i per això entre altres coses
som diferents i ells ho saben... al 1842 Barcelona vivia moments difícils
amb una crisi que va fer aixecar el poble, per aquells temps el representant
de la corona era el general Joaquin Baldomero Fernandez Alvarez Espartero
qui va resoldre aquest conflicte i un segon originat el 1843 amb un gran
e inhumà bombardeig a tota la ciutat de Barcelona, fent famoses les seves
paraules “per al bé d'Espanya és convenient bombardejar Barcelona almenys
una vegada cada 50 anys”... que curiós desprès de 171 anys, encara resolen
els problemes de les seves “colònies” per la força. Prohibint.
Mentre recordem els que ja no hi son
i preguem, encara que en certs moments es perdi la fe, per aquells que
cada dia lluiten per tornar a somriure, us desitjo que tingueu unes bones
festes, que gaudiu dels qui hi son, dels que no hi son i dels que sembla
que no hi siguin, que aquest 2014 ens aixequem i mirem endavant cada dia
amb ganes de fer quelcom més per tot allò que ens envolta, que visquem
de conviccions, tirem endavant els nostres somnis, lluitem per crear, innovar,
per generar el que no hi ha i millorar allò que ja tenim, ens cal treure
positivitat de on no n’hi ha, continuem treballant per superar-nos, no
deixem de lluitar per allò que ens mou i que cada un hi creu, el que sigui,
lluitem fins el darrer alè pel nostre lloc de treball, per la nostra família,
pels nostres estimats, pels nostres necessitats, pel que sigui però no
ens podem donar per vençuts, per que no hi ha derrota més trista que abandonar
abans d’arribar al final... i si, així ha de ser, que no sigui per no
haver-ho intentat amb totes les nostres forces i poder quan ens pensem
que ja no podem més, com deia el tiet siguem positius i mirem el present,
un pas més endavant i un altre i després un altre... doncs en els pitjors
dels casos, encara podem caure més avall.
Espero que a finals del 2014 torni a
fer-vos arribar la meva felicitació de Nadal, espero que els que no teniu
feina estigueu treballant, espero que aquells que passen per una trista
etapa tornin a somriure, espero que els que ja no hi son continuïn en el
nostre pensament, espero que tots, sense excepció a tot ens vagi tot millor
i que els pobles que desitgin expressar-se lliurament ho puguin fer, per
que no hi ha injustícia més gran a la vida, que algú et faci callar.
Bon nadal i feliç any nou 2014...lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada