dimarts, 17 de desembre de 2013

Felicitació de Nadal

No ha estat un bon any i no parlo de xifres, de feina, de política… parlo a nivell personal d’una persona estimada que ja no estarà a la taula la nit de Nadal i cap d’any, parlo d’un altre persona estimada que va tenir un accident i encara lluita per tornar a somriure. Parlo de dues persones estimades que no viuran el fi d’any com ho haguessin desitjat.

En aquestes circumstancies es fa difícil parlar de somnis, projectes i altres temes que no siguin els més elementals: la vida, l’enyorança, els anys, certa tristesa, records…

Feia temps que no es feia tant complicat enviar aquesta felicitació personalitzada que precisament va tenir origen en una etapa de la meva vida que junt amb la Núria, la meva estimada parella, varem viure intensament i que per sort, en part varem superar, dic en part per que quan passes experiències importants sempre deixen empremta.

Fa uns dies em deia el tiet més o menys, "que curiós el esser humà, com sempre en els veritables moments durs de la vida, troba recursos per tirar endavant i adaptar-se com pot vers allò que creiem mai ens passaria, allò que no haguéssim somiat mai en el pitjor dels nostres malsons i que fins i tot quan creus que més avall ja no pots caure, fins i tot amb això ens equivoquem i més avall podem caure".

Si és així, aquest any la meva felicitació de Nadal ha de tenir una mica de tristesa, per que la vida també te moments tristos i no val tapar-ho amb “apa alegria, festa, oblidem les penes…” no, les penes també formen part de la nostra vida i si, ens reunirem i mirarem cap endavant, però acomiadarem el 2014 amb algunes cadires buides...

Aquest any serà un any de conviccions, si de conviccions. Si el 2013 va ser un any que prometia ser du, encara ho ha estat més gràcies a la intransigència d’aquells que es creuen amb el dret de decidir pels altres, que amenacen amb les seves accions i les seves mentides, que juguen amb el futur dels infants i volen fer de la història una historieta, com si no hagués passat res, com si el passat fos quelcom que s’ha d’oblidar, com si els morts no tinguessin dret a ser recordats i com si la seva vida deixada pel be de tots no hagués tingut cap mena de valor. Vergonya els hauria de fer de posar en dubta aquelles persones que varen deixar la seva vida per la seva llibertat, la de la seva família i la del seu poble. Miserables els que jutgen i tenen la prepotència de decidir el destí d’un poble que ha estat 300 anys recordant dia a dia que han estat vençuts i després de 300 anys encara han de sentir-se que no tenen dret a parlar, ni tan sols opinar sobre el seu destí.

Aquest any serà un any de conviccions i ara ja no tan sols parlo de llibertats, parlo de responsabilitat, la que cada un ens pertoca en el lloc de treball, a la nostra família, a els nostres barris i pobles tirar endavant, pensar en allò que tenim i en allò que ja no tindrem mai més per saber de on venim però per pensar cap a on hem d’anar. Som un poble que estem acostumats a tornar-nos aixecar, a no perdre l’esperança, a tornar-ho a provar i per això entre altres coses som diferents i ells ho saben... al 1842 Barcelona vivia moments difícils amb una crisi que va fer aixecar el poble, per aquells temps el representant de la corona era el general Joaquin Baldomero Fernandez Alvarez Espartero qui va resoldre aquest conflicte i un segon originat el 1843 amb un gran e inhumà bombardeig a tota la ciutat de Barcelona, fent famoses les seves paraules “per al bé d'Espanya és convenient bombardejar Barcelona almenys una vegada cada 50 anys”... que curiós desprès de 171 anys, encara resolen els problemes de les seves “colònies” per la força. Prohibint.

Mentre recordem els que ja no hi son i preguem, encara que en certs moments es perdi la fe, per aquells que cada dia lluiten per tornar a somriure, us desitjo que tingueu unes bones festes, que gaudiu dels qui hi son, dels que no hi son i dels que sembla que no hi siguin, que aquest 2014 ens aixequem i mirem endavant cada dia amb ganes de fer quelcom més per tot allò que ens envolta, que visquem de conviccions, tirem endavant els nostres somnis, lluitem per crear, innovar, per generar el que no hi ha i millorar allò que ja tenim, ens cal treure positivitat de on no n’hi ha, continuem treballant per superar-nos, no deixem de lluitar per allò que ens mou i que cada un hi creu, el que sigui, lluitem fins el darrer alè pel nostre lloc de treball, per la nostra família, pels nostres estimats, pels nostres necessitats, pel que sigui però no ens podem donar per vençuts, per que no hi ha derrota més trista que abandonar abans d’arribar al final... i si, així ha de ser, que no sigui per no haver-ho intentat amb totes les nostres forces i poder quan ens pensem que ja no podem més, com deia el tiet siguem positius i mirem el present, un pas més endavant i un altre i després un altre... doncs en els pitjors dels casos, encara podem caure més avall.

Espero que a finals del 2014 torni a fer-vos arribar la meva felicitació de Nadal, espero que els que no teniu feina estigueu treballant, espero que aquells que passen per una trista etapa tornin a somriure, espero que els que ja no hi son continuïn en el nostre pensament, espero que tots, sense excepció a tot ens vagi tot millor i que els pobles que desitgin expressar-se lliurament ho puguin fer, per que no hi ha injustícia més gran a la vida, que algú et faci callar.

Bon nadal i feliç any nou 2014...lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada