Créixer. Així es
com vull començar la meva crònica d’un Carros de foc, personalment com en totes
les experiències compartides molt enriquidora.
Sempre que hi ha
quelcom compartit, conscient o inconscientment hi ha objectius d’equip i com no
hi ha objectius individuals, aquests sempre i son. Al compartir coses amb els
altres cal tenir sempre en compte quins son els objectius en equip i quins son
els objectius personals, uns per que porten a la fita compartida a bon port amb
l’aportació individual de cada un i els altres per que si no estan ben definits
els teus propis objectius, pots acabar complicant els objectius en grup i pots
acabar insatisfet d’allò que pot ser enriquidor o el pitjor de tot conduir-te
constantment a la frustració.
Poèticament podríem
dir que cremem etapes dins el propi procés vital però jo prefereixo, avui dins
la positivitat que m’envolta, parlar de transformació i deixar en totes les experiències
una possibilitat de intentar repetir-la, intentar, només intentar per que
aquella com ha estat, serà idènticament irrepetible.
Les experiències
com Carros tenen tants finals com camins i formes i el que per un és una
superació, per l’altre és una promesa, per un altre un record, per un altre una
evasió, per un altre una desconnexió i ha tots els serveix arribin fins on
arribin per seguir el camí cap a un altre objectiu, ni superior, ni millor,
personal com la vida, compartida però a l’hora solitària e intransferible.
Marxo de Carros amb
l’objectiu plenament complert. Per un cantó per que s’ha realitzat amb èxit
l’objectiu del grup que era la travessa, i personalment per que he gaudit d’una
gran experiència amb persones, que tal com son, no podia tenir un altre final
més satisfactori.
La vida com un
trencaclosques, està composta per molts petits escenaris, fitxa, fitxa, pas a
pas fins finalitzar-ho, cada un el seu.
Deixo Carros en un
somni ple de llacs, camins, turons, refugis, suors, esperar, compartir, animar,
cares noves, somriures i queixes, batecs, passes, fotos, silencis, pors,
superacions, aigua, vent, herba, roques, solitaris, grups, caminants,
somniadors, vells, joves, madurs, nois, noies, homes i dones, minuts, hores i
dies, aquell, aquella, l’altre…
Deixo Carros amb el
“poder, qui sap” si tornaré per fer-ho tot, part, la meitat, una quarta part,
mai més… Deixo Carros o poder sempre porto Carros?. Que és Carros?. Un
paisatge, un somni, un repte, una experiència, una travessa, una cursa… fins
les hores, Carros ha estat una peça del trencaclosques que tanca un escenari
més d’aquest gran camí per la vida.
Deixo Carros des
del cotxe de línia d’Arties cap a Espot pensant en tot allò que he gaudit i
compartit, amb aquells companys que sota la boira segueixen el seu propi
Carros, camí enllà cercant allò que han vingut a trobar i que jo, ja porto ben
guardat a la meva motxilla... camí de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada