dilluns, 6 d’agost de 2012

Carros de Foc. Agost 2012


Créixer. Així es com vull començar la meva crònica d’un Carros de foc, personalment com en totes les experiències compartides molt enriquidora.

Sempre que hi ha quelcom compartit, conscient o inconscientment hi ha objectius d’equip i com no hi ha objectius individuals, aquests sempre i son. Al compartir coses amb els altres cal tenir sempre en compte quins son els objectius en equip i quins son els objectius personals, uns per que porten a la fita compartida a bon port amb l’aportació individual de cada un i els altres per que si no estan ben definits els teus propis objectius, pots acabar complicant els objectius en grup i pots acabar insatisfet d’allò que pot ser enriquidor o el pitjor de tot conduir-te constantment a la frustració.

Poèticament podríem dir que cremem etapes dins el propi procés vital però jo prefereixo, avui dins la positivitat que m’envolta, parlar de transformació i deixar en totes les experiències una possibilitat de intentar repetir-la, intentar, només intentar per que aquella com ha estat, serà idènticament irrepetible.

Les experiències com Carros tenen tants finals com camins i formes i el que per un és una superació, per l’altre és una promesa, per un altre un record, per un altre una evasió, per un altre una desconnexió i ha tots els serveix arribin fins on arribin per seguir el camí cap a un altre objectiu, ni superior, ni millor, personal com la vida, compartida però a l’hora solitària e intransferible.

Marxo de Carros amb l’objectiu plenament complert. Per un cantó per que s’ha realitzat amb èxit l’objectiu del grup que era la travessa, i personalment per que he gaudit d’una gran experiència amb persones, que tal com son, no podia tenir un altre final més satisfactori.

La vida com un trencaclosques, està composta per molts petits escenaris, fitxa, fitxa, pas a pas fins finalitzar-ho, cada un el seu.

Deixo Carros en un somni ple de llacs, camins, turons, refugis, suors, esperar, compartir, animar, cares noves, somriures i queixes, batecs, passes, fotos, silencis, pors, superacions, aigua, vent, herba, roques, solitaris, grups, caminants, somniadors, vells, joves, madurs, nois, noies, homes i dones, minuts, hores i dies, aquell, aquella, l’altre…

Deixo Carros amb el “poder, qui sap” si tornaré per fer-ho tot, part, la meitat, una quarta part, mai més… Deixo Carros o poder sempre porto Carros?. Que és Carros?. Un paisatge, un somni, un repte, una experiència, una travessa, una cursa… fins les hores, Carros ha estat una peça del trencaclosques que tanca un escenari més d’aquest gran camí per la vida.

Deixo Carros des del cotxe de línia d’Arties cap a Espot pensant en tot allò que he gaudit i compartit, amb aquells companys que sota la boira segueixen el seu propi Carros, camí enllà cercant allò que han vingut a trobar i que jo, ja porto ben guardat a la meva motxilla... camí de casa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada