dimarts, 17 de juliol de 2012

L’esport no és política?



Preguntar-se si l’esport és política, és semblant a com decideixes afrontar la vida. Mentre uns en tenen prou amb menjar, treballar, dormir i viure, que no és prou en els temps que estem, altres pensem i ho manifestem allí on sigui possible, que la nostra vida seria diferent en un estat propi català, un estat on decidíssim com invertim i gestionem els nostres diners recollits dels nostres impostos, com volem que els nostres fills es formin a l’escola, com volem que ens vegin a l’estranger en els negocis i com volem representar-nos en l’àmbit cultural incloent l’esportiu al resta del mon, es a dir tenir unes seleccions pròpies que tinguessin l’oportunitat de poder fer conèixer, representar i sentir una forma de viure i ser, com és la dels habitants de Catalunya, amb tota la seva diversitat, pluriculturalitat, respecte i formes de pensar que la conforme, un territori que acull, agermana i s’adapta als nous temps migratoris, intentant sense l’ofensa, no perdre els orígens culturals i propis que formen la seva gent vinguin de on vinguin, parlin el que parlin.

Però no, això no és possible, per que hi ha un estat creat precisament en el transcurs de la historia per interessos reials o per la força, que encara en ple segle XXI vol només donar a conèixer una sola realitat, una sola identitat, una sola cultura, minimitzant les altres, fins i tot a través de l’esport. Si l’esport no és política perquè la “federación espaÑola” no permet que les autonomies o nacions que la conformen puguin reprentar-se en competicions internacionals com ho fan per exemple els escocesos, gal·lesos e irlandesos?.

Aquests dies els partits polítics espanyols i més concretament el PP, s’engrandien per l’èxit de la selecció espanyola a l’eurocopa de futbol, mentre alguns catalans es conformàvem pensant que aquell equip representa quelcom més que un sol estat. Si España és un estat pluricultural, es tan senzill com permetre aquesta representació i que els propis esportistes escullin lliurament si representen Espanya, Catalunya, Euskadi, Galícia… però no, això no és possible per que la “federación espaÑola”, sap que l’esport es quelcom més que això i ella si que te clar que l’esport es política i s’esforça per que no hi hagi cap altre més opció que la “selección espaÑola” i així ho ratifica el tribunal constitucional en la seva sentencia vers el recurs presentat al 1999 contra les seleccions catalanes, presentat per l’ex president d’EspaÑA, Jose Maria Aznar, on el tribunal constitucional espaÑol sentencia:

"Les federacions catalanes de cada modalitat esportiva són les representants de l'esport federat català en àmbits supraautonòmics sempre que es tracti d'esports en què no existeixin federacions espanyoles i que, en cap cas, s'impedeixin o pertorbin les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol."


A la darrera guarda, Núria Picas es proclama campiona del món de maratons de muntanya i com no pot competir amb la samarreta de la selecció catalana, no pot competir per que la “federación espaÑola” no li permet, de forma simbòlica i de cor entre a l’arribada amb una estel.lada. A l’hora de pujar al podi una representació de la “selección espaÑola”, l’amenaça que si puja amb l’estel.lada al podi, no cobrarà el premi en metàl·lic que li pertoca i del qual en part en viu. 


No sabem que passaria davant el supòsit d’un estat català propi vers esportistes de reconeixement internacional catalans, es a dir poder fins i tot molts d’aquests esportistes a l’hora de la veritat preferirien fer-ho amb la “selección espaÑola”, qui sap, tant mateix igualment alguns creiem que només pel fet de poder representar Catalunya ja val la pena ser-hi presents, fins i tot, sense pujar podis, ni guanyar eurocopes o campionats del mon.

El passat 10 de Març es va constituir a Barcelona l’assemblea nacional catalana. http://www.assemblea.cat/

“L’Assemblea Nacional Catalana és una organització unitària i transversal que treballa per aconseguir la independència de Catalunya. Està formada per catalans i catalanes convençuts que l’única manera de sobreviure com a poble és aconseguir un estat propi com el que tenen les altres nacions del món.”

Aquesta assemblea, apolítica es a dir no es pot ser membre del secretariat general si es pertany o milita algun partit polític, treballa per donar a conèixer a tot el món que és Catalunya i quina és la seva realitat dins Espanya, mentre s’organitza per tenir-ho tot previst el dia que el nostre somni i alhora com alguns creiem dret, s’arribi assolir, la independència de Catalunya. D’una forma coordinada i consensuada es treballa des de les assemblees territorials socialment per donar a conèixer perquè Catalunya necessita ser un estat, donar a conèixer que això és possible independentment de l’idioma que un faci servir al dia a dia i que això és possible sense tenir en compte l’origen del propi individu o dels seus avantpassats, mentre paral·lelament també es treballa a través de les assemblees sectorials en diferents àmbits laborals i culturals.

Aquestes assemblees http://www.assemblea.cat/?q=assemblees-sectorials reuneixen àrees especifiques d’interès professional, social, cultural o d’afeccions comunes de qualsevol mena com pot ser el triatló. En aquest moment hi ha 36 representacions sectorials, entre elles per exemple “immigrants per la independència”. Des de allí, per cert encara falta l’assemblea per les seleccions esportives catalanes o l’assemblea triatló catalana i des de la plataforma proseleccions catalanes, companys i companyes, treballen majoritàriament des del voluntariat per que algun dia la nostra samarreta i senyera sigui present sense vergonya, ni pressions arreu del mon en totes les competicions internacionals on també hi hagi, com no els nostres veïns francesos, portuguesos, i espaNYols.



Per un estat propi català i una representació pròpia a través de les seleccions catalanes en l’àmbit internacional, també en la duatló i triatló, alguns somiem en “Una nació, una selecció!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada