Assemblea Nacional Catalana. Un dret, una opció, una esperança

Portem centenars d’anys formant part d’un estat, l’espanyol, que no ens vol, be no ens vol que som si no que ens volen com ells volen que siguem.

Diuen que som un estat pluricultural però mentre tan ens van imposant el seu idioma a les nostres escoles, mentre no ens permeten al congres dels diputats espanyol “pluricultural” que els seus membres en representació de les diferents cultures que conformen aquest estat s’expressin amb el idioma del territori sigui el català, l’euskera el gallec… l’estat espanyol “pluricultural” que no deixa que els seus polítics “pluriculturals” s’expressin al parlament europeu amb la riquesa que forma i representa aquest estat és a dir els idiomes que el composen, no en altres idiomes no, només en castellà.

I els catalans que així de “bona gent som” ens conformem per que som educats i parlem només en l’espanyol “home clar es que el sabem, ho puc fer per que el se”, mira que xulo que soc i de mentre el nostre idioma es deteriora i a les grans ciutats perd de mica en mica el seu ús, per com som tan llestos i dominem tants idiomes que tant ens fot i a l’Espanya “pluricultural” ja li està be aquesta manera respectuosa de fer vers el seu idioma, som tan respectuosos que fins i tot els partits d’aquí farts i amb la boca ben plena diuen una cosa estranya de federalisme mentre els seus principals dirigents “catalans” es moren de ganes d’anar a encapçalar el seu homònim espanyol… ai no que no son el mateix, doncs “la nena” sembla que no ho tingui tan clar això que no som el mateix.

En fi i la cosa ens va cada cop pitjor, entre que hem de treure Espanya de la misèria, ens apugen els impostos de tal manera que surt més a compta ser català amb empresa a fora del nostre territori que català empresari a Catalunya per que clar aquí paguem més impostos que en lloc, per que aquí els treballadors se’ls castiga (IRPF) més que enlloc, per que aquí hem de retallar mentre allí encara no s’hi han posat, per que aquí les empreses només poden etiquetar com allí els hi diuen, per que aquí no podem dir que això és d’aquí si no que ha de posar que és de allí, per que quan un actor diu que es independentista se’l criminalitza, per que no podem dir que volem ser d’aquí i no de allí per la por, la por, la por i mentre Espanya ens arrossega amb la seva pròpia misèria, mentre altres comunitats viuen del "cuento" o del funcionarietat, mentre els que hi ha ara ens diuen que ens intervindran sense dir-nos quan ens tornaran el que es varen malgastar els que hi havien abans.

Independentistes? Catalans? No, no podeu ser res d’això SOU ESPAÑOLS, heu de ser solidaris, heu de parlar amb espanyol, heu de ser, heu de ser, heu de fer, heu de fer, no sou, no podeu, pagueu, no penseu, no creixeu, no, no, nostres, nostres, treballeu, pagueu, rebeu aquesta mica i menys, envieu els vostres diners solidaris que nosaltres els repartirem i ja us tornarem les engrunes. Que la vostra sanitat és precària? Que els vostres fills catalans tenen menys que els andalusos o extremenys? Nois no passa res que som un estat pluricultural i tot es comparteix… a parts desiguals però tot es comparteix, es com aquell que diu “lo tuyo es mio y lo mio también”.

Collons que no vull ser espanyol, deixem anar en pau, deixem créixia, rentat la teva merda i quedat amb els teus polítics corruptes a canvi d’uns trages i feu el que us doni la gana amb ells, doneu-li la raó, deixeu-los lliures, rebenteu els diners amb la F1, no poseu tres funcionaris de cada quatre, poseu-ne 5 de cada 5 habitants així acabareu amb l’atur, que la gent treballi un mes i visqui un any de subsidis, feu d’una puta vegada i deixeu-m’he creixia, deixeu que els meus impostos els administri jo, deixeu que m’equivoqui, que el meu jovent parli el català, el castellà, l’anglès… però deixeu que jo decideixi. Intervindrem?, intervindrem què?. Si us heu passat la vida gestionant els nostres diners, les nostres institucions… no vull una merda de parlament que decideix un estatut, arriba a les vostres institucions manipuladores i el deixeu en menys i res, no vull un polític que va a Madrid per encapçalar un partit espanyol d’un estat tant pluricultural que ha de fer campanya en “castellà” per que si el fa en català se la mengen. QUE NO, QUE NO VULL SER EDUCAT, QUE JA ESTIC FINS ELS COLLONS DE LA ROJA, DEL GOVERN ESPANYOL I D’UN PAIS DE PANDARETA QUE AMB UN JURAT POPULAR AMAGA LES VERGONYES DELS SEUS POLITICS!

Que no senyors que el problema ja no és cultural, que ens esteu escanyant, empobrint, desmoralitzant, robant i a sobre, a sobre de cornut pago el beure… que les comunitats que s’endeutin se les multarà?. Miserables!... però si porteu des de 1700 putajant-nos! que més voleu que us paguem?.

Avui Ullastrell per la independència ha portat a Ullastrell una representació del que el 10 de Març si tot va be serà la primera assemblea nacional catalana, una organització NO POLÍTICA que aplega tots aquells que es sentin independentistes, per crear un camí, un horitzó que ens porti d’alguna manera a decidir el nostre futur com a nació, un associació que expulsarà aquells que vulguin ser una representació política, en un entorn polític QUE NO PERMET CAP ALTRE OPCIÓ QUE PERTANYA ESPANYA, QUE NO PERMET CAP ALTRE OPCIÓ QUE DECIDIR EL SEU FUTUR.

Encoratjo a visitar aquesta pàgina i afegir-nos aquesta assemblea realment democràtica que acull a qualsevol persona que vegi la independència com l’únic camí per un futur esperançador i únic fora del sistema actual i fora d’un estat que s’ha inventat mil i una manera de aplegar alternatives però sempre sota una sola forma de pensar i expressar-se, l’espanyola.

Avui des de fa temps… he tornat a veure la llum al final del túnel!

Catalunya serà lliure i aquí cada un parlarà com més li vingui en gana, aquí decidírem que fer amb els nostres diners, aquí treballarem a les nostres empreses i vendrem els nostres productes i forma de ser, aquí escollirem els nostres dirigents, partits i polítics… i si ho fan malament aquí, aquí i només nosaltres els hi fotrem una petada als collons i n’hi posarem uns altres i no haurem d’anar a Madrid a pactar amb ningú, escoltar a “la morritos” o “el pijo” que des d’aquí ens recorden constantment que som espanyols i que ens devem a espanya, més? Baixem els pantalons i donem literalment pel cul si us plau!.

Si un dia som un estat ja no haurem d’anar a demanar si us plau “en castellà” si ens poden perdonar per ser com son, a demanar si us plau que recolzin allò que el nostre parlament aprovat, a demanar si us plau que no ens intervingui “més”, i a dir-li si us plau “en castellà” que ens deixin respirar.

Ei que si teniu família, fora d’aquí a Espanya, cap problema quan hi aneu continuareu sent “los catalanes” “mira ya vienen los catalanes” però ara serà real i si us estimen cap problema i si no us estimen es que no eren tant familiars com us pensàveu.

Es igual de on vinguem, on hàgim nascut, de on siguin els nostres avis o pares, si ens diem Aloy amb “Y” o López o Romero o García si ens diem Pujol, Canals o Morera, si a casa parlem castellà, català, anglès o mandarí es hora d’organitzar-nos, d’agrupar-nos es hora de dir prou, de dir a Espanya “hasta luego”, es hora de formar part de l’assemblea nacional catalana, es hora el 10 de Març, de donar un pas més endavant e iniciar el principi del final!

Per un estat propi ens cal unitat real!

Visca Catalunya lliure!


http://www.assemblea.cat/