Sóc d'un temps on la bugaderia era la tintoreria, a casa en deien aiga a l'aigua i l'avi aprofitava les mans plenes d'oli de les arengades que s'acabava de menjar per pentinar-se, mentre la iaia li deia que ja rentaria ell les coixineres.
Sóc d'un temps, on en èpoques de vacances escolars baixar amb la iaia caminant a buscar les receptes a la "mutua" i de tornada comprar aquell gelat que es deia "rumbero" i que la iaia deia que l'havien retirat perquè posaven massa fruita i no els sortia a compte, era un matí fantàstic.
Sóc d'un temps que per baixar a Barcelona amb tren per anar a l'oculista era una aventura i no ho feiem per creure en el transport públic, sinó perquè no hi havia altre forma.
Sóc d'un temps on malgrat no teníem ni una quarta part del que tenim ara, ho teníem tot.
Sóc d'un temps on els diumenges, sempre venien els tiets a dinar. De primer sempre vermut, patates i cornes de "xurrero", musclos, "almejas", "berberechos", fuet, formatge...i de segon la paella de la iaia, cava i tortell de nata.
Sóc d'un temps on a l'estiu cada tarda hi havia una tempesta i la iaia que li feien por els trons ens portava a dormir la migdiada, tancàvem les finestres i sentíem des del llit com queia l'aigua i els trons feien tremolar les vidrieres del patí.
Sóc d'un temps on cada matí de les vacances d'estiu, l'avi repassava les revistes del cor de la iaia al pati, assegut a una taula rodona vella i una "sombrilla" que està folrada de branques seques. Vestit sempre amb pantalons de tergal, mocassins, una samarreta interior sense mànigues i el porro de vi al costat, passava totes i cada una de la revista "pronto" mentre jo m'entretenia amb qualsevol cosa fins que fèiem una partida al millor de tres al "cau".
Sóc d'un temps on totes i cada una de les nits fins a la darrera que al dia següent em casava, la iaia venia abans d'anar al llit, acotxar-me, fer-me un petó i desitjar-me bona nit.
Sóc d'un temps on també hi havia guerres... sempre hi ha hagut guerres.
Sóc d'un temps on el Cap d'Any acabava a les 11h perquè érem d'anar a dormir aviat i la iaia agafava una ampolla i picava les campanades menjant el raïm abans de l'hora que tocava.
Sóc d'un temps on no necessitàvem gaire perquè tot el que teníem sabíem que venia de tot el que tenien (els avis)
Sóc d'un temps on intuïa que els trobaria a faltar però no tant com encara els trobo a faltar.
Sóc d'un temps on les coses eren senzilles, perquè ara les compliquem massa.
I tu... de quin temps ets?
Bon Nadal a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada