I si tot és mentida?

 Aquest matí mentre reparava una bandera reivindicativa, l'Otger m'ha comentat... papa i si per penjar aquesta bandera ens posen a la presó?

El pitjor de tot és que passant pel meu cap en segons tot un seguit de possibilitats, valors, el seu futur... he tingut dubtes, no he estat capaç de contestar-li quelcom més enllà de "tranquil això no pot passar..." i el pitjor de tot és que tampoc estava gaire segur que això no fos en algun moment concret del tot veritat, si més no essent possible vist lo vist, algun tipus de  represàlia en diferents formats, pel sistema, una part de la societat o ves a saber per part de qui.

Més enllà del significat concret d'aquesta experiència, m'he començat a capficar pensant en altres possibilitats futures amb les quals el meu fill pot veure la seva llibertat mancada fins i tot de reclamar llibertat a la seva manera d'estimar o viure.

Que passaria si el meu fill s'enamorés d'algú del seu mateix sexe o fins i tot d'un color de pell o origen diferent al seu i algú li digués que allò no és correcte, que va encontra del que és "normal", que és il·legal? Que passaria si aquella persona a la que ella estima hagués arribat en una pàtera, hagués creuat "il·legalment" alguna frontera? Que passaria si algú li digues que no pot estimar aquella persona, que tant estima, perquè "legalment", "socialment" no és possible? Que passaria si sortís al carrer a reclamar el seu dret més humà e universal i algú el pegues, el reprimís, li prohibís manifestar el seu dret a estimar algú, que una part de la societat no aprova?

I en aquest punt, he continuat suant fredament i he pensat... aquesta és la societat que volem pels nostres fills independentment dels valors que m'hagin inculcat política, social, econòmicament?

Pot ser veritat que les polítiques de dretes emmascarades en un centralisme moderat estiguin influenciant fins a tal punt que vegi el futur més essencial del meu fill tant fosc?. Als fets que encara vivim em remeto. I no puc deixar de pensar, que malgrat sembla que hem avançat molt, tinc dubtes si tot es façana i ens deixen una mica de corda perquè pensem que socialment estem acceptant uns canvis, que en realitat no són tal.

Mentre espero un fet que moderi la meva preocupació, penso en com explico al meu fill, que malgrat el que es trobi en un futur en una situació que li sembli surrealista e injusta, com a pare estaré al seu costat i miraré que els meus valors i pors no l'acabin condicionant a l'hora d'estimar a qui vulgui, malgrat triï una forma de viure que jo dubti o decideixi tirar per un camí que jo pensi que el porta a navegar contra corrent.