Em diu que la nit no li agrada. Que li fa por.
La iaia em deia que la nit era la part del dia que més llarg se li feia. Es despertava i no sabia com estar al llit. Descrivia la nit com hores i hores que no acabaven mai. Era l'hora que més sola es trobava...
La nit és aquell moment del dia on sembla que hi hagi poques coses que et distreguin i per aquest motiu no hi ha gaires trampes per trobar-te amb tu mateix. Poder aquí està el motiu de tanta por, nostàlgia, tristesa...
Quan ets al llit i no pots dormir les hores son eternes.
Pensava en la sonata de Beethoven inspirada en la lluna, tan especial...quina pila d'emocions contradictòries. La nit és font de festa, projectes, inspiracions, enamoraments, passions, il·lusions i també en cada un d'aquests moments hi trobem el seu antònim.
https://www.youtube.com/watch?v=4Tr0otuiQuU
Diuen que la nit és el moment en que el moribund diu prou, és l'hora en que dona fi al seu viatge.
Si la nit és màgica, per que amaga tantes pors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada