dijous, 12 d’abril de 2012

Addicció a l'esport. No tot és salut.


Alguna vegada us heu preguntat si l’esport pot arribar a ser perjudicial?. Evidentment, l’esport com tot, en quantitat excessiva o mal gestionada també és perjudicial.

Aquestes alçades i després de la feina ben feta promovent l’esport, ara no seré jo el que faci apologia del “sofing” però si que de tant en tant i portat a l’extrem més perjudicial, cal fer un acte de reflexió per aturar-nos un moment i pensar fins a quin punt l’esport ens allunya del benefici i ens indueix a perdre els papers.

La practica descontrolada de l’esport, per lògica no es salut i encara ho empitjorem més quan l’esport es torna el centre de la nostra vida influint en les nostres relacions familiars, socials i fins i tot laborals. Si creus que això t’ha passat o et passa, posa de nou atenció, poder estàs patint un procés d’addicció que sovint caiem en l’error de pensar que només és possible sobre el consum de substancies o hàbits com el tabac o l’alcohol però que també ho pot ser sobre conductes com la practica de l’esport.

Pels professionals, els trastorns que afecten la conducta a través del consum o practica compulsiva, també hi ha l’esport com una malaltia addictiva que indueix a l’individu a prioritzar de forma obsessiva.

I que és l’addicció?. Com podem saber si estem sotmesos algun tipus d’addicció en aquest cas relacionat amb l’esport?.

Cerquem dins la definició d’addicció termes comuns. La primera és la pèrdua de control. Les persones en certes ocasions augmentem progressivament la practica de l’esport fins que arribem a interposar per davant de qualsevol altre obligació la practica d’aquest ja sigui treien hores del lloc de treball, de la parella, fills i resta de família o de forma material directa invertint més diners dels que tenim destinats per aquest esbarjo fins i tot de les necessitats més bàsiques, com l’escola dels fills, per poder pagar el material, gimnàs, entrenador o substancies perjudicials o no, ens “ajudin” assolir els nostres objectius.

Això ens porta a un segon punt, la tolerància. Quan al principi comencem a practicar esport per molta mandra que ens faci, quan arribem ens sentim orgullosos, ens sentim be amb nosaltres mateixos per haver vençut la mandra. Però que passa quan superem aquesta situació saludable e incrementem exponencialment les hores d’esport per que necessitem molta “més dosi” d’esport per sentir el mateix plaer?. Doncs al igual que amb el consum de substancies additives el que estem fent és augmentar la dosis per arribar a la mateixa fita, sentir-nos be, en aquest cas en la practica de l’esport no sentir-nos culpables de no haver complit amb la nostra “obligació”.

El tercer punt, la dependència. Quan estem immersos en aquesta situació, no complir amb els nostres objectius diaris establers ens fa sentir malament, tan malament que es torna la nostra principal prioritat i si tot i això no podem dur-ho a terme, ens afecta al nostre caràcter i en conseqüència la relació amb tots aquells que convivim: companys de feina, amics i família.

Preguntem-nos neurològicament si el plaer a l’hora de consumir una presa de xocolata o una cigarreta de cànnabis i la sensació que tenim quan acabem de practicar esport s’origina i porta a terme en els mateixos substrats neurals, si hi ha els mateixos neurotransmissors implicats i si les vies son les mateixes. La resposta és si.

Com tots sabem, el nostre cos està compost per tot un seguit de vies, com si fossin carreteres. Totes aquestes vies estan compostes principalment per neurones, uns elements que tenen la particularitat d’enviar d’un lloc a l’altre informació a través d’impulsos elèctrics de tot allò que percebem i que ens permet moure. També rebem informació, per tant sensacions, de com ens sentim davant cada situació, ja sigui dolor quan ens tallem en un dit o quan obtenim com sigui plaer . Tot això també és gràcies a unes substàncies anomenades neurotransmissors. El neurotransmissor principal relacionat amb l’efecte del plaer o reforç és l’anomena’t, dopamina.

Definim el reforç, com la valoració positiva que donem a un estímul (substancia o activitat) degut a la seva capacitat per produir-nos plaer, per exemple per una persona menjar pipes li pot produir plaer, així doncs el reforç és menjar pipes. Hi ha activitats o substàncies que poden a traves del reforç crear addicció però no totes les activitats o substancies que originen reforç tenen per que crear addicció.

Tornem al cervell. Hi ha un punt d’origen on s’inicia la segregació de la dopamina i un lloc objectiu on quan arriba aquesta substancia ens sentim be, ja sigui menjant xocolata, pipes, veient un paisatge meravellós o practicant esport. Aquest lloc d’origen i destí és el que anomenem substrats neurals, vindria a ser com si diguéssim aquell lloc del cervell. L’origen on és segrega aquesta substancia, la dopamina, se’n diu Area ventral tegmental i el substrat neural on arriba i ens fa sentir be, se’n diu nucli accumbens. La via, la carretera, que porta aquesta substancia des de l’origen a l’objectiu se’n diu que és una via dopaminèrgica, precisament pel tipus de neurotransmissor involucrat i tot el conjunt de substrats neurals més la via dopaminèrgica és coneix amb el nom de sistema mesolímbic.

Anem a les drogues. Algunes drogues quan es consumeixen tenen la particularitat, en termes generals, d’augmentar la segregació de dopamina sobre el nucli accumbens, així doncs l’addicte cerca de través del consum compulsiu una major sensació de plaer, com? doncs consumint més i segregant més dopamina. Be en definitiva no acaba segregant més dopamina, però per no estendre’ns diguem que és així.

Tots haurem sentit que la practica de l’esport esta relacionada amb la generació per part del nostre cos d’una altre substància química, recordem neurotransmissors, anomenada endorfines. Aquestes substancies que genera de forma natural el nostre cervell estan catalogades dins la família dels opiacis endògens i tenen una component emocional i física semblant algunes drogues com pot ser la morfina, provocant entre altres, estats d’eufòria. En fi, no volem dir que el nostre cos estigui generant droga si no que hi ha substancies que en nivells i sensacions molt inferior generen estats i efectes neurals “no perjudicials” similars a certes drogues, per exemple estat de plaer, relaxació, etcètera., en conseqüència les endorfines actuen sobre la via que promou la segregació de dopamina sobre el nucli accumbens, en conseqüència obtenint plaer.

Altres disciplines o enfocaments donaran explicacions més psicològiques com pot ser l’autoconcepte, variables de personalitat o estats d’ànims, tampoc es tracta ara de fer en quatre línies un treball de final de carrera, no tenim ni l’espai, ni els coneixements científics per fer-ho, tampoc és l’objectiu, tant sols pretenem a través d’una petita explicació del funcionament neural explicar per que ens sentim be, per que podem arribar sentir un plaer “similar” amb al consum de certes substancies i la practica de l’esport, per que fins i tot les dues activitats totalment diferents poden arribar a través de camins afins al mateix trastorn compulsiu cercant un estat de plaer continu i fins i tot si cal a través de la practica obsessiva de l’esport. Ep, que si un te temps i no li perjudica la vida personal, EVIDENTMENT NO ES EL MATEIX CERCAR PLAER A TRAVES DE CONSUMIR DROGUES QUE PRACTICAR ESPORT, aquest tampoc és l’objectiu d’aquest escrit si no tant sols es pretén reflexionar sobre el trastorn d’addicció, sovint només associat al consum de substancies i no com en aquest cas amb la practica de l’esport.

Per trobar una relació neural, social i psicològica possiblement hauríem d’escriure un llibre i fins i tot ser molt més rigorosos amb el que s’ha exposat aquí per tant quedem-nos amb la idea principal de que la percepció de plaer amb la practica de l’esport no te per que anar acompanyat ni de la quantitat ni de la qualitat, aquesta és molt subjectiva, i es pot trobar de la mateixa manera practicant l’esport cada dia cinc hores, com tres dies a la setmana o només un dia al cap de setmana i que per davant de tot i segons les circumstàncies personals s’hi ha de posar sempre la salut, el sentit comú i aquells que ens rodegen. i estimen.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada