diumenge, 15 de setembre de 2013

guardo per sempre el teu somriure

Estimat Marc. Sento no haver-te dit constantment que t'estimo. Es díficil dir si alguna vegada a la teva vida t'has equivocat... cada un escull el camí a seguir i tu sempre ho has fet, amb més o menys encert, això només ho pots valorar tu mateix. Els altres podem jutjar, però només tu saps quines de les teves decisions han estat encertades o no. El que per uns pot haver estat un error, per tu pot haver estat una manera de defensar unes idees, una forma de viure... i t'admiro per que sempre ho has portat fins al final amb totes les seves conseqüències.

Recordo aquella nit a Estaon, on em vas dir que segur que t'havies equivocat en moltes coses però que ara miraries cap endavant i volies reconduir la teva vida.

T'admiro Marc per que el més fàcil hagués estat seguir allò que el teu cor no volia, però sempre has defensat una forma de fer i ser que en el fons t'ha fet fort, valent, amb conviccions, segur que també ha tingut el seu cost... recordo quan et varem venir a veure a Barcelona fent de cuiner com anaves amunt i avall, ens miraves amb complicitat, cercant en la nostra mirada la satisfacció d'allò que sortia de les teves mans, serio però amb un somriure a la mirada... que orgullòs estava de veure't allí, afrontant la responsabilitat d'oferir als teus comensals l'art de la cuina, una espontanietat treballada cercant un reconeixament del qual sempre has intentat per sobre de tot demostrar amb la teva bona bondat.

En els moments més complicats sempre has tret aquella coraça de home fort i du, una coraça que amaga una persona tendre i plena de bondat... això pels que et coneixem a tu i els teus pares sabem de on ve.

T'has equivocat com tots ho hem fet alguna vegada a la vida, però la joventut i en el fons tots els que et coneixem, sabem que mai has actuat amb mala fe.

Cada nit quan trec el Roc, en la soletat, prego a no se quí, que protegeixin aquells que més estimo i els nombro un per un. Fa anys que ets el meu record i nombro el teu nom també per tot t'acompanyi... i ara quan semblava que trobaves la felicitat, qui sap quí decideix que fins aquí has arribat. Aquesta nit quan surti continuaràs en el meu record.

Sento no haver-te dit constantment que t'estimo... i ara des de la distancia només puc recordar un cop més el teu somriure... guardo per sempre el teu somriure.