dilluns, 1 d’octubre de 2012

L'amic estrès



Deu meu quins nervis. Allí estava a punt de nedar en una piscina de 25 metres a Sant Vicenç de Castellet, 750 metres seguits!.

Era la meva primera triatló. Cada cop que aixecava el cap només veia aigua per tot arreu, cames i braços, semblava que em faltava aire, que el cor m’anava a explotar… per un pel que no abandono, estava súper estressat!.

L’estrès, una paraula que segur tots hem sentit parlar alguna vegada i ben poques hem associat a un fet positiu, que sempre hem tingut present com quelcom dolent, agermanat a situacions de màxima implicació emocional o física amb conseqüències només negatives que sovint han conduit a la persona afectada a greus problemes de salut. I és veritat que l’estrès conduit a situacions extremes, descontrolades i continues, el que es coneix com a estrès a llarg termini, pot arribar a desenvolupar-se crònica, originant malalties com poden ser de indole coronaria, lesions estomacals com ulceres, disminució del sistema immunitari amb el conseqüent risc de desenvolupament de diferents tipus de càncer o disminució de la segregació hormonal sexual amb la conseqüent disfunció o alteració del desig entre moltes altres malalties.

Però aquesta paraula tan injustament maltractada no sempre te per que comportar problemes de salut, ni molt menys tot al contrari, per exemple l’estrès en el seus inicis fins i tot va permetre la supervivència de l’espècie humana.

L’estrès és un procés que l’organisme posa en funcionament davant una situació de perill com pot ser l’atac d’un altre persona o animal. És el procés que de forma immediata proporciona la suficient sang, oxigen, contracció dels músculs per una immediata defensa, atac o fugida. En aquests casos diem que l’estrès no sempre te una component negativa si no adaptativa. Aquest tipus d’estrès forma part del que es coneix amb el nom de homeòstasis i que defineix al conjunt de processos que permeten l’equilibri intern de l’individu davant un procés estressant que el pot perjudicar.

Altres funcions de l’estrès a curt termini, ens permet afrontar de forma positiva situacions de les quals sense aquest no seria possible portar a bon port. Son accions que precisen en ocasions de una gran càrrega emocional com son la presa de importants decisions en un càrrec directiu, parlar davant de persones per exemple en una conferencia o l’hora d’iniciar un esdeveniment esportiu com pot ser una competició. 



En el cas dels esportistes, l’estrès a curt termini és aquell “punt” de motivació davant un objectiu esportiu a punt d’assolir. Un esportista d’elit sense l’estrès a curt termini no tindria l’organisme preparat en el moment de la sortida per afrontar en garanties la competició en ple rendiment des de el primer instant. Un estrès mal gestionat pot fins i tot fer que l’esportista no gaudeixi de la competició o no pugui exercir-lo a alt nivell encara que tingui totes les qualitats físiques i esportives per rendir com el millor.

Però que s’activa i ho activa dins nostre per què tot això passi?.

Cal recordar que en el nostre organisme tenim dos sistemes que segur hem sentit parlar, son el sistema simpàtic i parasimpàtic. El segon, de forma genèrica el definirem com aquell sistema que controla la nostra activitat corporal en estat de repòs és a dir tot allò que passa dins nostre per exemple mentre estem asseguts al sofà mirant la televisió com poden ser processos digestius, segregacions hormonals, etcètera. Però el primer és el que nosaltres ens interessa pel cas, parlem del sistema simpàtic. 



El sistema simpàtic és l’encarregat, per exemple davant d’una situació de perill, d’augmentar el ritme cardíac i aquest el flux sanguini als muscles i cervell  mentre treu altres recursos menys necessaris per l’ocasió d’altres accions internes de l’organisme com pot ser disminuir la irrigació de les vísceres.

Però això no passa per que si, el primer element que posa en funcionament tot aquest sistema es troba en el nostre sistema nerviós central i concretament en el cervell en un important òrgan anomenat hipotàlem.

 

L’hipotàlem esta format per diversos nuclis però aquí ens interessa concretament un, el nucli paraventricular. Aquest és qui davant d’un estímul d’estrès, és a dir jo a punt de llençar-me a la piscina de Sant Vicenç de Castellet, detecta com una situació desconeguda o per mi en aquell moment de cert perill i envia la informació dels estímuls processats a la seva cosina germana amb qui intercanvia molta informació, l’anomenada hipòfisis. Com és comuniquen? Amb el mòbil no, si no a través d’una hormona que allibera l’hipotàlem que es diu corticotropina. Quan la hipòfisis rep aquesta hormona sap que cal activar ràpidament dues zones de les glàndules suprarenals, recordem ubicades sobre els ronyons. La comunicació entre la hipòfisis i les glàndules suprarenals també és a través del sistema sanguini mitjançant hormones especifiques (CRF, ACTH…) que actuaran dins les glàndules suprarenals, concretament sobre la medul·la de la glàndula adrenal (a traves d’unes neurones anomenades preglanglionars) qui allibera adrenalina al torrent sanguini i les mateixes cèl·lules preglangionars fen sinapsis (és comuniquen) sobre les anomenades cèl·lules postganglionars, encarregades de segregar noradrenalina. Son aquestes substancies, l’adrenalina i la noradrenalina, les que s’encarreguen directament d’activar elements vitals per la resposta immediata davant la situació d’estres com per exemple ja hem mencionat el cor per que alliberi més sang (sensació que notem a través de l’augment de les pulsacions) entre altres sobre els músculs per que es contraguin ràpidament i es preparin per la competició.



Buffff quantes coses passen dins meu mentre estic allí esperant per llençar-me a la piscina! eiii per acabar… sabeu con és diu tot aquest sistema que comunica l’hipotàlem, la hipòfisis i les glàndules suprarenals? L’eix hipotalam-hipofitic-adrenal. Quin mareig!.

Sobretot no us estresseu que ja veieu que tot el cos es posa a "tope" però és momentani i cal controlar-ho!.

En fi, de forma resumida ja sabeu de on venen aquells nervis abans d’una triatló al igual que ja sabeu per que ho heu experimentat que un cop s’inicia la prova i veieu que tot està controlat de mica en mica anem relaxant-nos i tot allò que es presentava com un perill es torna una situació controlada i gaudim de l’esport que a la fi, RECORDEM QUE ES DEL QUE ES TRACTA, FER SALUT, ESPORT I SOBRETOT GAUDIR DE L’OCASIÓ PER QUE QUEDIN BONS RECORDS!, tot això gràcies a l’amic estrès.