fivefinger Treksport :(( (personalment només per caminar)

Ja em sap greu, ja.... vagi per endavant que encara em sap més greu fer aquesta entrada, tenint en compte el "pastís" que te aquesta empresa per tot un seguit de denúncies presentades per publicitat enganyosa i per tractar-se dels més valents quan en el seu dia varen treure aquest tipus de calçat, que ha acabat originant una tendència, un altre forma de sentir l'esport i fins i tot filosofia de viure.

Un cop recuperada la meva planta i amb ganes boges de tornar a provar les fivefinger, aquest cop vaig ser més caut i vaig sortir a córrer amb les Treksport una mica més protegit. Aquest cop vaig fer servir uns Injinji, com segona pell.

Res, tot i que no es va encetar la planta del peu en el mateix lloc de l'altre lloc, als vuit quilòmetres vaig haver de parar per que ja notava certa molèstia just a sota dels dits, a l'alçada mitja del metatars.

Les he fet servir bastant per caminar i cap problema, he estat amb elles fins a 7 hores caminant per ciutat. Això em fa pensar que poder per asfalt no em provocarien aquestes molèsties, poder fins i tot produïdes per la meva forma de trepitjar o la pròpia anatomia, ja que tinc la cama esquerra una mica més curta, tot i que això no hauria d'afectar, doncs tinc entès que precisament el minimalime opta per la pròpia adaptació del cos a les pròpies "deficiències" :))

No m'agradaria concloure aquesta entrada, deixant-les per terra, tot al contrari son molt còmodes però pel que sigui a mi m'ocasionen molèstia a un dels peus i per aquesta raó per camins o llocs semblants crec que les deixaré de fer servir, almenys per córrer... em sap greu, per què les sensacions eren molt bones, però no puc anar escaldant els peus com si tingués altres de recanvi. Per altre cantó he fet servir i faig servir les Merrell trail glove i aquest problema no l'he tingut, poso aquest model per que també son purament minimalistes, però també estic fent servir actualment les Inov8 trailroc 245 i tampoc cap problema tot i que aquestes últimes ja estan més considerades de transició. Els dos darrers models que faig esment, les faig servir sense mitjons pels mateixos entorns on he provat les fivefinger.

Més endavant les provaré per asfalt a veure que tal... de moment les gaudirem pel dia a dia per caminar.

Garmin Edge 705 no detectat al conectar-lo per USB al PC

Informació extreta literalment de: http://bicivoladores.phpbb-foro.com/t174-garmin-edge-705-no-detectado-como-almacenamiento-externo-al-conectarlo-por-usb-al-pc

(...)
Ayer, al intentar cargar un track al GPS y conectarlo al PC mediante el cable USB, este no era detectado por el PC como unidad de almacenamiento externo, sino que únicamente el GPS se encendía y se ponía a buscar satélites. Le hice un soft reset, un hard reset perdiendo los datos de usuario almacenados y nada, el comportamiento seguía siendo el mismo, miré en el manual en PDF sobre el Edge 705 y no aparece nada al respecto, que si lo conectas al PC mediante el cable USB, automáticamente se detecta como unidad externa, pero no hablan nada de solucionar ese tipo de problema, si llega a ocurrir.

Ya pensaba que el GPS había petado por lo que fuera y que ese modo no se activaba porque algo se habría estropeado en él, que tendría que enviarlo al servicio técnico y ya no lo tengo en garantía....me pongo a buscar un poco por internet y despues de varias soluciones fallidas como la del hard reset, botón de encendido y joystick hacia arriba (no hace nada) y alguna otra cosa, encuentro un post en el foromtb en el que un chaval dice lo siguiente:

"He llamado donde compré mi Garmin Edge 705. Hay otra forma de solucionar el problema de que el ordenador no reconozca el gps por el USB. Los pasos que he seguido son:
- Conectas el Gps via Usb con el Pc, este se enciende y sale la pantalla de adquiriendo satelites. Dejas pulsado el boton de encendido y te sale la pantalla de cargando bateria, le vuelves a pulsar y sale la pantalla de conectado al pc pero en realidad no hay comunicacion. Te vas a mi PC y se habrá creado una unidad externa que es el GPS, pero que el ordenador no es capaz de reconocer, le das para abrirla y te dice que no tiene formato, le das un formato rapido y ya está, solo tienes que desconectarlo del pc y volverlo a conectar y problema arreglado. Espero que sirva de ayuda."

Haciendo eso se soluciónó el problema, algo estaba corrupto en el GPS y no era capaz de entrar en ese modo. Tras el formateo tuve que crear nuevamente la carpeta "Courses" para los tracks en TCX, la carpeta "Garmin" para los tracks GPX si que aparecia, pero todo el contenido obviamente se había borrado, subí los tracks, configuré de nuevo el equipo y a funcionar.

Lo que más me jode es que una cosa así, de como poner el GPS en modo "almacenamiento masivo" no aparezca en la parte de "Solución de problemas" del PDF del Manual de Usuario de la unidad....

Aquí lo dejo por si a alguien le sucede esto mismo, que sepa como solucionarlo...

Problema amb les fivefinger Treksport

Doncs sí, malauradament he tingut un problema.

A la segona sortida vaig notar sobre el quilòmetre 7 que tenia certa molèstia a la planta dels dos peus, però sobretot el de l'esquerra a l'alçada del que segons l'esquema adjunt es troba entre la "eminecia anteromedial" i el "pliege digitoplantar" sobretot cap a la part exterior i també encara que menys molèstia sobre la "eminencia anterolateral".

Al acabar els 10 quilòmetres i treure les fivefingers vaig veure que la zona del costat del dit gros teniu un doblec, com si alguna cosa hagués provocat que el peu trepitges constantment sobre algú no uniforma, com per exemple quan es fa un doblec a un mitjó, la veritat es que al posar la mà dintre no vaig notar res estrany i vaig pensar que per alguna raó aquell dia havia trepitjat malament, com si hagués trepitjat quasi lateralment... estrany, molt estrany.

Avui he fet una tercera sortida i al cap aproximadament de 7 quilòmetres un altre cop la mateixa molèstia. El peu ja l'havia recuperat perfectament des de la segona sortida però avui la molèstia era més gran fins i tot el peu dret també he sentit una lleugera molèstia a les dues zones descrites, menor però també he notat quelcom... resultat?

M'he escaldat una de les zones del peu que em molestava. La zona del cantó del dit petit tot i també la tenia quelcom sensible, no s'arribat a encetar com aquesta que es pot observar. Després de mirar amb deteniment que podia ser i tocar per dins les fivefinger... he detectat el problema. Les fivefinger tenen una plantilla groga a tota la planta, doncs bé pel que sigui en aquesta zona on he encetat el peu, és on s'acaba la plantilla groga i es junta amb la resta de sabatilla i és allí on es fa el doblec, que m'acaba encetant tota la zona al voltant d'aquest doblec.

La veritat és que he buscat per internet si algú havia tingut el mateix problema i tot al contrari només trobo blocs on precisament les fivefinger solucionen les butllofes com a conseqüència de que la sabatilla sigui molt ample i el peu balli... en fi, deixarem que el peu es recuperi i tornaré a sortir amb les Merrell Trail glove amb les que precisament no he tingut aquest problema. Poder tinc la planta del peu molt delicada però per què no s'ha m'han encetat amb les Merrell?. També pot haver estat un problema puntual amb el parell que jo tinc, en fi, sigui el que sigui de moment la segona i tercera sortida ha estat un "fiasco", quina llàstima!

Seguiré aportant dades...

Més friqui impossible...

Ahir vaig estrenar les meves primeres fivefingers model Men's Treksport. Dins els models d'aquesta marca, aquestes estan considerades per fer ús a qualsevol tipus de terreny, ara bé, no seré jo qui les aconselli per anar a fer la ultratrail del Montblanc. Per pistes o camins sense grans dificultats ni rocs, es a dir per camins amb pedres normals, son perfectes.

.

Les característiques son purament de calçat minimalista, doncs parlem d'un drop 0 (distancia entre el taló i la part davantera) i un gruix total de la planta de 8 mm, es a dir segons la pàgina de http://www.zapatillasminimalistas.net per mi una pàgina amb total credibilitat dins el mon del minimalisme, dos milimetres menys que les Merrell Trail Glove que he estat provant fins ara.

Si les Merrell son molt còmodes per du sense mitjons, aquestes seria un pecat fer-los servir, almenys si no fa molt fred. Jo de moment com les he estrenat a ple mes de Juliol, s'agraeix fins i tot poder córrer sense ells.

Sorprès vers la tracció que presenta aquesta sandàlia. Jo les he provat pel bolet, es a dir un camí de terra amb algunes pedres i deu ni do com s'agafen, cap relliscada, ni moviment estrany. La següent percepció satisfactòria ha estat la de seguretat que dona el fet de portar els dits lliures. Més enllà de pensar que en qualsevol moment te'ls torçaràs, tot al contrari, tot i passar per zones de cert pedregam, els dits s'adapten perfectament, a més a més de que estan molt ben protegits, tenint en compte del calçat que parlem.

 Evidentment l'atenció que has de posar allí on trepitges és més alta vers unes sandàlies amb més sola i amortiment, però aquesta és una de les característiques que també cerca aquesta tendència, l'atenció sobre on poses els teus peus... sense tenir en compte aquesta mínima percepció per tot allò que es troba per sota d'ells, les pedres que et trobes s'assimilen molt be i la protecció que portes fa que per aquest tipus de camí, corris sense cap problema.

Adjunto dues taules recollides amb el Garmin del mateix circuit. Les dades de la taula de l'esquerra son els temps parcials per quilòmetre fets amb les fivefingers i la de la dreta amb les trailroc 245 de la casa Inov8. A primer cop d'ull es veu perfectament com tot i ser el primer dia (on les vaig estrenar) de les fivefingers, els temps per quilòmetre son quasi en tots els casos inferiors vers la taula de la dreta on vaig fer servir les trailroc 245. Si, ja ser que empíricament totes les variables no son totalment fiables (cansament...), però en fi tampoc estic fent un treball de final de grau.

Novament una sensació fantàstica i una experiència super recomanable, la dels 5 dits... i deixo a criteri de cada un si ha de ser un pas sense retorn al calçat maximalista, de transició o un calçat complementari. Per cert... per ser la sortida en que les vaig estrenar, cap molèstia als peus.

Personalment a mi el minimalisme, m'aporta un plus a l'hora de sortir a córrer però això no vol dir que les vagi combinant i fins i tot en certs casos fins i tot tiri per calçat amb certa protecció com les que acabo d'adquirir, les New Balance 1010V2, que de moment guardo i estrenaré més endavant.

Actualment amb les minimalistes faig sortides fins a 10 quilòmetres i cap problema (a nivell muscular) ni el mateix dia ni al dia següent, fins i tot els temps que aconsegueixo amb elles son millors que amb un calçat de transició cap a minimalisme, com les que faig també servir sovint, les trailroc 245, catalogades de transició amb drop 3mm i un gruix de 18 mm al taló i 15 mm a la part davantera. Això vol dir, que possiblement per aquestes distancies estic prou adaptat. Actualment combino les Merrel trail glove i les fivefingers per gaudir fins a 10 quilòmetres, a dies alternatius amb les Trailroc 245, que perfectament he fet més de 16 quilòmetres a diferents ritmes i son suficients per córrer amb total protecció fins a mitges maratons.

Les New Balance que acabo de comprar, no tenen res a veure amb les sabatilles minimalistres. Tot i que son de la família minimus, a la majoria de pàgines reconegudes les consideren quasi maximilistes pel seu amortiment. Jo les aconsello que per aquells que fan distancies per sobre els 10 quilòmetres, camins una mica exigents o que cerquin una sabatilla una mica més segura a un pes increïble i super còmodes.

Actualment no faig entrenaments de purament asfalt o sigui que no tinc necessitat de tenir unes per aquest ús tot i que si es presenta l'ocasió tant les Merrell com les fivefingers, també es poden fer servir per aquest tipus de terreny, que per altre part ara no m'atreu i tant sols és un complement en cas de no tenir llum del dia.

Aquest any (2014) les poques curses d'asfalt que he fet, les he fet amb unes Assics. Les Gel lyte 33, recomanades per la Pilar de Esports kñera. Molt còmodes tot sigui dit, tot i que no tenen res a veure, sota el meu parer amb el minimalisme. Assics diu que estan dissenyades com a calçat de transició cap al "natural running".... no se, tot plegat sembla que totes les marques tendeixin aprofitar tota l'avinentesa en pur sentit comercial, doncs ni el drop, ni l'amortiment te res a veure. Jo en el meu cas li vaig demanar a la Pilar unes sabatilles de baix pes, les que hem conegut tota la vida com "les de competició" i així les qualifico com a molt. Prou content, segurament l'any vinent les aprofitarem en curses d'asfalt, si s'escau l'ocasió fins que morin i després ja veurem...

Deu ni dó el pal que ha patit la marca fivefingers per suposades afirmacions respecte el benefici d'aquest calçat (propaganda enganyosa)... ara bé, no deixa de sorprendre l'escarni econòmic a la qual ha estat sotmesa mentre altres marques comercials s'aprofiten del terme "minimalista" veient un segment de mercat prou llaminer com per deixar-ho escapar, treien models, que s'atreveixen a catalogar com de minimalistes quan en el millor dels casos podrien fer servir perfectament la família "monster" (plataforma) i en canvi ningú ho posa en dubte.

Gràcies a marques com fivefinger o Merrell (amb els seus models purament minimalistes) entre altres marques i la difusió que n'han fet (també com fer-ho saludablement) alguns ara tornem a gaudir d'una forma diferent d'aquest esport i mentre els "grans", emmascaradament s'aprofiten de la feina feta i no paren de treure models més i més lleugers, entre elles també, cercant l'anul.litat de la diferencia entre taló-punta (drop 0)... però clar aquestes grans marques fa molts anys que saben com moure's pels terrenys del gran consumidor, donant allò que més interessa però sense entrar a les sales dels jutjats... per engany?

No serà que fivefingers ara pagarà els plats trencats del que les grans marques han vist perillar? Es a dir el seu pastís que es pensaven mai perillaria.

Per acabar a nivell de gran "friquisme" els pesos dels models esmentats per talles aprox de 45 EU i 11,5 US.

Model                                     grams

Fivefingers Man's treksport	160
Merrell Trail Glove	163
Assics	232
Inov8 Trailroc 245	263
New Balance 1010V2	268

minimalisme... al límit del que està permès

Tot i que vaig descobrir el minimalisme en plena sequera, vull dir... un any (2013) carregat de molèsties a l'esquena i una lesió que semblava seria crònica al genoll dret, de mica en mica, varen anar desapareixen i mira per on a mesura que em sentia més be, vaig anar deixant les meves Merrell, per que cada cop podia estar més temps corren i no vaig tenir la suficient paciència per fer la transició com cal i en un moment de parada minimalista per descarregar la part inferior de les meves cames, les vaig deixar només per caminar.

Suposo que la meva disciplina i extrem ordre en altres àmbits de la meva vida, fa que en l'esport sigui tot al contrari i precisament el minimalisme precisa, per alguns més que aquells altres que han estat agraciats per la naturalesa, en el seu inici certa precaució en l'augment progressiu del temps del seu ús i uns mínims exercicis de reforç muscular, fets que un servidor no es veu en cor portar a terme... i ja s'ha sap sense sacrifici no hi ha recompensa.

Fa uns dies s'ha despertat a l'espai de la secció de triatló el debat sobre minimalisme si o no, avantatges e inconvenients, per qui si i per qui no, això sumat a un vídeo del Valentí SanJuan i que avui no tenia gaires ganes de sortir a corre, de sobte ha despertat la part animal del meu ésser i he dit SIIIII AVUI SURTO AMB LES MERRELL!

Brutal, és sencillament brutal. La sensació de lleugeresa, de control sobre cada pas, el sentint de trepitjar en estat pur, com cada un dels teus músculs dels peus i les cames treballen és impressionant. És sortir a córrer per fruir de cada pas, no mires el rellotge, només allí on trepitges, et sents lliure, feliç, es recuperar aquella sensació de "lo prohibit" d'aquell "porret" adolescent que sabies que no devies però, aquell primer petó que t'encenia tot abans de saber la reacció de la persona triada, és la sensació d'estar flotant sobre el buit... és portar la musculatura al limit en plena llibertat sobre cada trepitjada. Avances i avances i et dona la sensació que tot és fàcil, fins i tot les pujades, és una autèntica sensació de tornar als orígens, és difícil d'explicar i per aquells que no ho han provat fins i tot poden pensar que exagero o toco la "follia" però és que poder és veritat i es tracta d'això la sensació boja de que fas quelcom incontrolat però a l'hora tan natural com el sencill acte de trepitjar un pas darrere l'altre en ple contacte sobre la terra... si, si en sóc conscient, que mentre s'està llegint això, si no ho has provat, no té sentit.

Sortir amb aquest calçat va molt més enllà que fer-ho per perdre pes o entrenar, és gaudir plenament de l'exercici, d'avançar mentre el cor batega a un ritme sintonitzat al de les teves passes.

Acabo d'arribar i tinc tota la musculatura plenament conscient de l'esforç, la veritat es que a falta de cinc dies per fer una mitja marató fer aquesta sortida és un veritable acte de insensatès... però que "collons" i lo be que m'ho he passat. A la fi aquestes alçades, si no és per gaudir, de que serveix sortir a passar fred.

He estat per un circuit que faig habitualment però a l'hora ha estat com si fos la primera vegada... de fons George Michael i el seu Older.

Raul, jo també t'estimo :)

Felicitació de Nadal

No ha estat un bon any i no parlo de xifres, de feina, de política… parlo a nivell personal d’una persona estimada que ja no estarà a la taula la nit de Nadal i cap d’any, parlo d’un altre persona estimada que va tenir un accident i encara lluita per tornar a somriure. Parlo de dues persones estimades que no viuran el fi d’any com ho haguessin desitjat.

En aquestes circumstancies es fa difícil parlar de somnis, projectes i altres temes que no siguin els més elementals: la vida, l’enyorança, els anys, certa tristesa, records…

Feia temps que no es feia tant complicat enviar aquesta felicitació personalitzada que precisament va tenir origen en una etapa de la meva vida que junt amb la Núria, la meva estimada parella, varem viure intensament i que per sort, en part varem superar, dic en part per que quan passes experiències importants sempre deixen empremta.

Fa uns dies em deia el tiet més o menys, "que curiós el esser humà, com sempre en els veritables moments durs de la vida, troba recursos per tirar endavant i adaptar-se com pot vers allò que creiem mai ens passaria, allò que no haguéssim somiat mai en el pitjor dels nostres malsons i que fins i tot quan creus que més avall ja no pots caure, fins i tot amb això ens equivoquem i més avall podem caure".

Si és així, aquest any la meva felicitació de Nadal ha de tenir una mica de tristesa, per que la vida també te moments tristos i no val tapar-ho amb “apa alegria, festa, oblidem les penes…” no, les penes també formen part de la nostra vida i si, ens reunirem i mirarem cap endavant, però acomiadarem el 2014 amb algunes cadires buides...

Aquest any serà un any de conviccions, si de conviccions. Si el 2013 va ser un any que prometia ser du, encara ho ha estat més gràcies a la intransigència d’aquells que es creuen amb el dret de decidir pels altres, que amenacen amb les seves accions i les seves mentides, que juguen amb el futur dels infants i volen fer de la història una historieta, com si no hagués passat res, com si el passat fos quelcom que s’ha d’oblidar, com si els morts no tinguessin dret a ser recordats i com si la seva vida deixada pel be de tots no hagués tingut cap mena de valor. Vergonya els hauria de fer de posar en dubta aquelles persones que varen deixar la seva vida per la seva llibertat, la de la seva família i la del seu poble. Miserables els que jutgen i tenen la prepotència de decidir el destí d’un poble que ha estat 300 anys recordant dia a dia que han estat vençuts i després de 300 anys encara han de sentir-se que no tenen dret a parlar, ni tan sols opinar sobre el seu destí.

Aquest any serà un any de conviccions i ara ja no tan sols parlo de llibertats, parlo de responsabilitat, la que cada un ens pertoca en el lloc de treball, a la nostra família, a els nostres barris i pobles tirar endavant, pensar en allò que tenim i en allò que ja no tindrem mai més per saber de on venim però per pensar cap a on hem d’anar. Som un poble que estem acostumats a tornar-nos aixecar, a no perdre l’esperança, a tornar-ho a provar i per això entre altres coses som diferents i ells ho saben... al 1842 Barcelona vivia moments difícils amb una crisi que va fer aixecar el poble, per aquells temps el representant de la corona era el general Joaquin Baldomero Fernandez Alvarez Espartero qui va resoldre aquest conflicte i un segon originat el 1843 amb un gran e inhumà bombardeig a tota la ciutat de Barcelona, fent famoses les seves paraules “per al bé d'Espanya és convenient bombardejar Barcelona almenys una vegada cada 50 anys”... que curiós desprès de 171 anys, encara resolen els problemes de les seves “colònies” per la força. Prohibint.

Mentre recordem els que ja no hi son i preguem, encara que en certs moments es perdi la fe, per aquells que cada dia lluiten per tornar a somriure, us desitjo que tingueu unes bones festes, que gaudiu dels qui hi son, dels que no hi son i dels que sembla que no hi siguin, que aquest 2014 ens aixequem i mirem endavant cada dia amb ganes de fer quelcom més per tot allò que ens envolta, que visquem de conviccions, tirem endavant els nostres somnis, lluitem per crear, innovar, per generar el que no hi ha i millorar allò que ja tenim, ens cal treure positivitat de on no n’hi ha, continuem treballant per superar-nos, no deixem de lluitar per allò que ens mou i que cada un hi creu, el que sigui, lluitem fins el darrer alè pel nostre lloc de treball, per la nostra família, pels nostres estimats, pels nostres necessitats, pel que sigui però no ens podem donar per vençuts, per que no hi ha derrota més trista que abandonar abans d’arribar al final... i si, així ha de ser, que no sigui per no haver-ho intentat amb totes les nostres forces i poder quan ens pensem que ja no podem més, com deia el tiet siguem positius i mirem el present, un pas més endavant i un altre i després un altre... doncs en els pitjors dels casos, encara podem caure més avall.

Espero que a finals del 2014 torni a fer-vos arribar la meva felicitació de Nadal, espero que els que no teniu feina estigueu treballant, espero que aquells que passen per una trista etapa tornin a somriure, espero que els que ja no hi son continuïn en el nostre pensament, espero que tots, sense excepció a tot ens vagi tot millor i que els pobles que desitgin expressar-se lliurament ho puguin fer, per que no hi ha injustícia més gran a la vida, que algú et faci callar.

Bon nadal i feliç any nou 2014...lliure.

Aguardanos Gregorio.

Gregorio se va y no deja grandes cuentas bancarias, ni grandes coches, ni empresas.

 

Gregorio pasó por la vida humildemente y así nos deja, pero nos deja algo más valioso que todo esto que he mencionado. Nos deja valores.

En un momento donde parece que la fuerza prevalezca sobre la libertad y respeto por las personas, pueblos y culturas, Gregorio nos ha enseñado con su ejemplo a querer, respetar y tener siempre presente a todo el mundo.

A querido a su familia y aquellos que nos hemos incorporado más tarde, brindadonos todo su amor como si fueramos sus propios hijos.

A Gregorio no le tenias que pedir, solo insinuar.

Aguardanos donde sea Gregorio... mientras, nos vemos bajo el gran arbol de la montañeta o los olivares de casa.