diumenge, 17 de juny de 2018

La nit...

L'Otger està pintant per la Núria... li he donat un retolador gruixut i diu que com és negre pintarà sobre la nit.

Em diu que la nit no li agrada. Que li fa por.

La iaia em deia que la nit era la part del dia que més llarg se li feia. Es despertava i no sabia com estar al llit. Descrivia la nit com hores i hores que no acabaven mai. Era l'hora que més sola es trobava...

La nit és aquell moment del dia on sembla que hi hagi poques coses que et distreguin i per aquest motiu no hi ha gaires trampes per trobar-te amb tu mateix. Poder aquí està el motiu de tanta por, nostàlgia, tristesa...

Quan ets al llit i no pots dormir les hores son eternes.

Pensava en la sonata de Beethoven inspirada en la lluna, tan especial...quina pila d'emocions contradictòries. La nit és font de festa, projectes, inspiracions, enamoraments, passions, il·lusions i també en cada un d'aquests moments hi trobem el seu antònim.

https://www.youtube.com/watch?v=4Tr0otuiQuU

Diuen que la nit és el moment en que el moribund diu prou, és l'hora en que dona fi al seu viatge.

Si la nit és màgica, per que amaga tantes pors?



divendres, 8 de juny de 2018

Com t'agradaria que fos el final...

M'agradaria que fos en una posta de sol. A l'aire lliure, còmode, tranquil, seré...

Que no sentis fred, ni calor, que no sentis dolor, que només el vent acaricies el meu rostre.

M'agradaria estar al costat d'aquells que més m'estimen.

M'agradaria saber que els deixo tranquils i feliços per que marxo feliç i satisfet d'allò que he fet en el transcurs de la meva vida.

M'agradaria haver-me comiat d'aquells qui més s'ho mereixen.

M'agradaria veure un somriure dels que més m'estimen mentre m'agafen la mà i em desitgen un bon final.

M'agradaria no patir. M'agradaria veure com la posta de sol m'enlluerna, com les fulles dels arbres ballen una cançó lenta de Leonard Cohen, m'agradaria marxar tranquil que ells es queden i continuaran gaudint de la vida com jo l'he gaudit.

M'agradaria no sentir nostàlgia del que ja no viuré sinó satisfacció del que deixo.

M'agradaria veure per un instant la imatge d'aquells que ja no hi son amb l'esperança d'un creient dubtós que a les portes de la fi retrobara aquells qui va veure un dia marxar.

M'agradaria seguir escoltant de fons "wonderful life" de Black, com el dia de la iaia.

M'agradaria de fons no sentir gaire més que la remor de l'aire  sobre la gespa i una guitarra que m'acompanya mentre ell em digués "sóc feliç de veure que marxes feliç, no et preocupis per nosaltres...".

M'agradaria dir per darrera vegada, com va dir la iaia "us estimo", afrontant els darrers instants amb la imatge d'aquesta posta i el seu somriure.

M'agradaria que no fos un sospir llarg, anguniós i desesperat sinó tant sols un darrer alè que sense ésser conscient em deixes marxar tranquil, feliç i serenament acompanyat dels que més m'estimen.

M'agradaria...